El diari “Ultima Hora” d’avui, a la secció Notícias/Sociedad mostra la ràpida evolució de la llengua castellana.
La imatge, en si mateixa, mostra part d’aquesta evolució Continua

El diari “Ultima Hora” d’avui, a la secció Notícias/Sociedad mostra la ràpida evolució de la llengua castellana.
La imatge, en si mateixa, mostra part d’aquesta evolució Continua
Un divertir article d’Alba Tarragó a “arabalears.cat” que va més enllà de la consideració de la paraula com un afegit al “nou diccionari jove”. Continua
Oblidant les normes més bàsiques de convivènvia o, tal vegada, amb la clara intenció de provocar, el diputat Sergio Rodríguez, amb les seves amenaces augmenta la temperatura ambiental.
La resposta enginyosa del IES Portocristo mostra la reacció i postura de bona part dels docents. Continua
Deia el fa poc finit Pere Sampol, justificant-ho en la seva experiència com a senador, que “Espanya no té remei”. Haurem de fer nostre aquella idea si consideram el que fan els nostres polítics en relació a les llengues, també oficials en bona part dels territoris de l’Estat.
Una vertadera desvergonya! Continua
Tant la xarxa, com la premsa s’han fet ampli ressó de la decisió del Trubunal Constitucional relatiu a l’ús de la llengua en l’ámbit de la sanitat a Balears.
Ben aviat sabrem, idò, si el problema de la sanitat balear és un tema de llengua o si s’usa la llengua com a cortina de fum per amagar altres problemes. En tot cas bona part del mal ja quedarà per fet.
M’agradarà recordar, ara i aquí, aquella idea que mostra Martí Domínguez a “L’esperit del temps”: “La llengua materna és l’última cosa que es pot extirpar d’un territori conquerit; quan ho aconsegueixes pots assegurar plenament que aquell país ja és teu”
Laura Serra publicava dies passats, a l’arabalears.cat, una ienteressant experiència sobre multilingüisme.
Encara que no tothom pugui gaudir dels condicionants d’Anna Solé, la seva aportació resulta interessant i útil., Continua
M’enfado amb mi mateix. Em dic, per què ho fas si no serveix de res?. Son dues feines, enfadar-se i després haver d’esfumar l’enfadament!
Encara que, a vegades, es bo indignar-se. Implica certa sensibilitat i, sobre tot, adonar-se’n de les tendències de present, i potser de futur. No, no gira bé. Pagesos i intel·lectuals s’avenen al preveure una mena de reserva on s’arraconi l’ésser dels mallorquins, llengua inclosa. Continua
Dirigit per Laura Coll, la UIB disposa d’un Gabinet d’Assessorament lingüístic per a publicacions com la nostra (Galmic). Adesiara edita fitxes de síntesi conceptual com la que s’adjunta. N’anirem piblicant alguna de les que tenim en el magatzem: Continua
A vegades el temps posa les coses en el seu lloc.
Vegeu un interessant article de Sebastià Alzamora a arabalears.cat on mostra el posicionament del Consell d’Europa en relació a la nostra llengua. Continua
Totes les entregues d’aquest recull que el DCVB mostra de referències a Salvador Galmés, resulten, al meu entendre sucoses per diversos motius.
D’una banda hi apareixen “mots perduts”, com és ara “marxando”, rugall. bronidissa…
També la riquesa i plasticitat de les seves descripcions “…aquells peus negrosos, negrencs…de dits escampats”. “…feixos de raigs taronjats…”
I també, adesiara, la mostra del seu sentir espiritual: “La reverberació més perfecta de la Divinitat, o sia, la vida humana” Continua
Segons xifres oficials de l’INE “Només un 27% de kles famílies mallorquines parlen sempre en català”
El tema llengua gira, idò, malament. Els governs de dretes, d’estrema dreta, no caldrà que facin gaire feina, bastarà que deixin madurar la fruita, aquella que tant els agrada.
Llàstima. Totes les persones que han estudiat el tema, assenyalen que la llengua es qulcom més que una manera de comunicar-se. És on es guarda l’èssncia del ser, Continua
I més reflexions sobre una llengua que recula!. ¿Resulten suficients les actituds personals per mitigar la reculada? (el que tu i jo, amable lector, hi poguem fer). ¿Basta la ferma actitud d’ús, mai valorada de manera suficient, de les institucions en l’àmbit local (ajuntament, escola, associacions…) Continua
L’Obra Cultural Balear de Manacor convida tots els socis, els simpatitzants i el públic preocupat per la superviviència i la protecció de l’ecosistema lingüístic, a la conferència-col·loqui titulada “La lluita pel recobrament de la llengua a Heuskal Herria i a les Illes Balears”, en la qual intervendran En Koldo Izagirre (escriptor) i En Tomeu Martí (escriptor i president del Grup Blanquerna). L’acte, que serà presentat pel president de l’OCB Manacor, En Jordi Caldentey, tendrà lloc a la sala d’oci de l’Espai Na Camel·la (c. d’En Tià de Sa Real, 6 bxs.) dissabte, dia 21 d’abril, a les 19.00 h. Continua
Des del Consell Social de la Llengua Catalana ens fan a mà l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014. Anàlisi
A manera de tast es presenta un “copiar i enganxar parcial” de les conclusions: “La majoria de la població que ha nascut a les Illes Balears té com a llengua inicial el català i aquesta és la llengua en què es desenvolupa en bona part de les situacions. Així i tot, pel pes dels contingents aportats per la immigració continuada, el grup demolingüístic més ampli és el dels castellanoparlants, que viuen només o principalment en castellà. Continua
El president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat ha contestat a una pregunta de Ciutadans. El redactat de la pregunta demanava al president si volia que els mallorquins fossin «100 % catalans». «Per a vosaltres tot el que es parla de Cabo de Gata al Finisterre és el mateix, Continua
Diuen que resulta necessari aprendre a celebrar els èxits. Cosa que gairebé sempre ens passa per alt. I també que resulta sa i convenient fer una anàlisi crítica dels fets succeïts en el passat com a font d’aprenentatge per envestir el present. Continua
El passat dijous s’inaugurà a la Fundació Alcover de Manacor l’exposició Una llengua cap a la llibertat. Realitat i vitalitat de la llengua catalana, una iniciativa de la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana que ha comptat amb el suport de l’STEI, l’OCB i l’Ajuntament de Manacor. Continua
Hi ha gent amb molt d’enginy i molta capacitat per ridiculitzar propostes que en sí són realment ridícules. És el cas de GONELLEITOR, un traductor català-gonella que, segons els seus autors “Sa posa web panca que vülguis i ja no et faran mal ets uis a letgí”.
Notícia a dBalears
Notícia a ARA BALEARS