D’aquesta entrega potser en destacaria una teringa de mots fins fa poc ben vius en la nostra localitat: “moridora”, “malavidós”, “maldeventrada”, “maleït”, “malfet”, “mancabar” i “mans-fentes”, “mancabar”…

Els conceptes de “malànima” i “malla”, en sentit de xarxa, fins ara, em resultaven desconeguts, i això que també surten en el normatiu DIEC2

majestàtic, -àtica adj. Que té majestat; cast. mayestático. Ab posa majestàtica de nabab nou, Galmés Flor 16.

mal, mala adj. ∥…d) adj. Molt malalt; malalt de gravetat (Montblanc, Solsona, Mall., Men.). N’Elisabet havia estada mala durant l’autumne, molt mala, moridora, Salvador Galmés (Jocs Fl. 1912, pàg. 157).

malànima m. i f. Persona de mals sentiments; cast. malvado. Com que’m tenguis per un malànima, S. Galmés (Catalana, ix, 30 juny).

malavidós, -osa adj. Que dóna mala vida; que fa patir molt (Mall.). S’aficaven com borinos malavidosos, Galmés Flor 6

maldeventrada f. Mal de ventre fort (Mall., Men.). Comensà a mancabar com l’allunyament d’una maldeventrada qui passa, Galmés Flor 132.

maleït, -ïda adj. i part. pass. de maleir; cast. maldito. Els menuts… presos de juguera maleïda, Galmés Flor 42.

malfet, -eta adj. ∥2. adj. Malhumorat, generalment per manca de salut; cast. desazonado, desabrido. «  Intens.: malfetot, -ota (El seu homo, esmús y malfetot, Galmés Flor 42).

malla f. ∥ 4. f. fig. Conjunt de coses entrellaçades formant com un teixit de xarxa; cast. malla. Atmosfera saturada de malles de llum, Galmés Flor 26.

mancabar v. intr. Disminuir, minvar (mall., men.); cast. disminuir. El renou mancabava, Galmés Flor 89.

mans-fentes adv. Inactiu, sense fer res (Mall.). Passà una estona mans-fentes, Galmés Flor 121.