De banda els mots nous o desconeguts, com el cas de “mil·liari”, voldria enfocar aquells mots antany ben vius i que actualment hariem de situar en el calaix de mots en desús
Es el cas de “minvar” , també molt usual en les cases llorencines que treballaven els brodats, “modorra”, en ocasions usat com s sinònim de peresa o desgana i “moll” referit a l’excé d’humitat de la terra.
mil·liari, -ària adj. i subst. m.: cast. miliario. ∥ 1. adj. Que assenyala la distància d’una milla. a) adj. fig. Que representa una fita important. Aquella diada fonc una pedra miliària, Galmés Flor 44
miniaturat, -ada adj. Pintat o fet en miniatura; cast. miniaturado. Devant la figura neta, miniaturada, de l’adolescent, Galmés Flor 25.
minúscul, -úscula adj. Molt petit; cast. minúsculo. Formant un clotet, com un niu minúscul, Galmés Flor 156.
minvar v. tr. i intr. Disminuir. 2. intr. o refl. Devenir menor; cast. menguar, disminuir Els llums minvaven de claror, Galmés Flor 89
miopia f. Qualitat de miop; curtedat de vista; anomalia de la refracció estàtica dé l’ull, consistent en el fet que els raigs lluminosos paral·lels convergeixen en un punt situat per davant de la retina quan no hi intervé l’acomodació; cast. miopía. Boyrina com un entelament de miopia, Galmés Flor 98.
místicament adv. D’una manera mística; cast. místicamente. Respongé místicament la monja jove, Galmés Flor 170.
mitjan (ant. mitjant, dial. mitan). adj. i adv. que s’usa sempre seguit del nom o verb al qual determina, i significa el mig, la meitat d’una cosa, d’un espai de temps o d’una acció; cast. medio Abans d’arribar a mitjan capvespre, Galmés Flor 37.
modorra f. ∥ 1. f. Son molt feixuga; cast. modorra. A mitx dia… la modorra soporífera del estar mans fentes…, la sesta, Galmés Flor 5
molí m. ∥ 1. m. Màquina de moldre, especialment de moldre gra, i per ext., altres matèries; l’edifici on la dita màquina està instal·lada; cast. molino—e) Molí de vent: el que està muntat en una torre i es mou per l’acció del vent damunt unes antenes; cast. molino de viento.. Els molins de vent estiraven llurs antenes, Galmés Flor. 19.
moll, molla adj. 3. m. Excés d’humitat en la terra del camp (Mall.). Si plovia o hi havia moll que no podien sortir an el camp, Galmés Flor 151