De l’entrega d’avui potser se’n podrien destacar algunes paraules o expressions avui del tot  perdudes: “ningú nat del món”, “morma”, “fer el moro de la cuina”, “mosquejada”, “mossatge”…

També el caràcter pòètic de la prosa galmesiana: “Experimentà un glassament de fret moral que li pansia el cor”

Però, i atès que fa poc haviem destacat, amb paraules de Pere Rosselló, els trets de la personalitat de n’Angelina i en Jaume “Belluguins”, voldria destacar aquest caràcter de masculinitat de n’Angelina adolescent inherent a “Quines mormes ensivella sa Trebolina!”

molla f. Peça elàstica, generalment de metall, que recobra la seva forma primera quan cessa la força que la deformava, i serveix principalment per a donar impulsió a un objecte, per a mitigar una topada, etc.; cast. muelle.Saltà com llansat per una molla, Galmés Flor 163

món m.: cast. mundo.2. m.: La Terra, el planeta que habitam Ningú nat del món: absolutament ningú. No’s destriava negú nat del món, Galmés Flor 27

monotònicament adv. Monòtonament. Dos mussols siulaven monotònicament, Galmés Flor 98.

moral I. adj.: cast. moral∥ 3. adj.: Pertanyent o relatiu a l’ànima (per oposició a la matèria).Experimentà un glassament de fret moral que li pansia el cor, Galmés Flor 115

morbositat f. Qualitat de morbós; cast. morbosidad. L’enyorament és una morbositat de la passió, Galmés Flor 130.

morma f. Cop donat amb la mà, especialment a la cara (or., occ., bal.); cast. revés, bofetón, soplamocos.Quines mormes ensivella sa Trebolina!, Galmés Flor 41.

 moro, mora m.  12. m. i f. Porció de paret situada en els baixos de la xemeneia o cuina de pagès, i que és ennegrida del fum de la llar (Dénia, Mallorca). Fer es moro: emblanquinar la dita porció de paret. Aquell dia havia fet es moro…, sense arribar, malgrat els afanys y el purisme de la vella, a ser blanc de tot, però quedant ab un coloret vermellós gens ofensiu, Galmés Flor 154.1.

mort, morta part. pass., adj. i subst. m. i f.l’aigua.  II. adj. ∥ 1. adj. Mancat de vida o de capacitat per a obrar, per a produir; cast. muerto. Se despullaven del últim fullam qui les queya just tires de pell morta, Galmés Flor 48.

mosquejada f. Moviment per a mosquejar. L’aset… ab lo cap pegava qualque mosquetjada, tot remenant la coa, Galmés Flor 22.

mossatge m. Qualitat de mosso; aprenentatge (Mall., Men.); cast. aprendizaje. Un mestre de fuster… que si vuy fer es mossatge a ca seva, hi vaja demà matex, Galmés Flor 99