Continuant amb l’ordre alfabètic de les referències que el DCVB mostra de Salvador Galmés, d’aquesta entrega, potser en destacaria el vessant poètic, per a alguns escultòric, del capellà llorencí: “Sobre l’ubaguesa de les aygues lliures, la lluna sobirana senyava un camí de nacres y perles”
I també la seva interpretació filosòfica de determinats moments vitals que fan part del seu relat: “Eren unes amors platòniques, purament objectives, però ja n’hi havia prou” o “Tant els uns com les altres atravessaven l’època objectivament més llastimosa de la vida, encara que subjectivament, potser, la més despreocupada”. “Protestes ofegades de respecte forsós”
nota f.: cast. nota. ∥ 1. f.: Senyal amb què es distingeix alguna cosa; qualitat característica Prendre nota d’una cosa: escriure’n una referència sumària per a recordar-la, ampliar-la, transmetre-la a altri, etc. Jo en vaig pendre nota, Galmés Flor 170.
nu o nuu, nua adj.: cast. desnudo. ∥ 1. adj. Sos brassos nuus fins al colzo, Galmés Flor 21.
nucli m.: cast. núcleo. ∥ 2. m.: fig. Grup compacte i com central. Persones formant nuclis distints, Galmés Flor 61
obaguesa f. Obagor. Sobre l’ubaguesa de les aygues lliures, la lluna sobirana senyava un camí de nacres y perles, S. Galmés (Catalana, ix, 7).
objectiu, -iva cast. objetivo. ∥2. adj. Que tracta els fets, els fenòmens, etc., independentment de les reflexions, sentiments, etc., de l’observador. Eren unes amors platòniques, purament objectives, però ja n’hi havia prou, Galmés Flor 10.
objectivament adv. D’una manera objectiva; en quant a l’objecte, independentment del subjecte que l’observa; cast. objetivamente. Tant els uns com les altres atravessaven l’època objectivament més llastimosa de la vida, encara que subjectivament, potser, la més despreocupada, Galmés Flor 9.
obsessionar v. tr. Afectar per l’obsessió; apoderar-se de l’esperit una idea fixa o una preocupació insistent; cast. obsesionar. La matexa interrogació crua, brutal, la perseguia per onsevulla, la obsessionava ab insistència paorosa, Galmés Flor 140
ofegar 4. v. tr.: Impedir la propagació (d’un so, d’una veu, d’un impuls interior, d’un sentiment, etc.). Protestes ofegades de respecte forsós, Galmés Flor 33
oferir v. tr.: cast. ofrecer. ∥4. v. tr.: Presentar, tenir visible.La indumentària oferia certa uniformitat, Galmés Flor 7
ofici m.: cast. oficio.5. m.: Funció sagrada..—b) m.: Missa major o cantada. Dinassen en sortir de l’ofici, Galmés Flor 6