El Pare Rafel Ginard en l’homenatge que els intel·lectuals li rendiren (1951) assenyalà: “Mossèn Galmés és un gran novel·lista frustat. Com n’Angelina en Flor de Card, esqueixà amb en Jaume, per fer-se monja, Mossèn Galmés renuncià practicament, a la seva amor per les belles lletres, per seguir la vocació que el cridava a una vida austera i de poc encís: treure’s els ulls i espanyar-se la salut en la lectura, confronta i transcripció dels codis lul·lians. (Lluc. Maig, 1976).

En quan al vocabulari, voldria enfocar, avui: “passional”, “patrioter”, “pedestal” i “peixir”

passar v. intr. o tr.: cast. pasar.   I. intr9. intr. Esdevenir-se, ocórrer; tenir realitat una acció.. Axò només passava qualque diumenge, Galmés Flor 6.

passatger, -era m. i f. i adj.: cast. pasajero. ∥ 3. m. i f. i adj.: Persona que, mitjançant retribució o dret adquirit, és transportada en un vaixell o altre vehicle de servei públic. Dins un vagó de segona… els passatgers s’abossen, Galmés Flor 168.

passional adj. Pertanyent o relatiu a la passió, especialment a la de l’ànim, a l’amorosa; cast. pasional. Elements integrants de l’atmosfera passional que respirava, Galmés Flor 94.

patrioter, -era m. i f. i adj. Patriota exagerat o desorbitat; cast. patriotero. Els patrioters cridaven Viva España, Galmés Flor 175.

pedestal m. Peu que suporta una columna, una estàtua o una altra peça ornamental; cast. pedestal. , 4. a) m. fig. Allò que serveix per a realçar i fer brillar més una persona. El demà format sobre un pedestal d’il·lusió, Galmés Flor 28.

pedra (i ant. peira i pera). f.  I. ∥ 1. a) Matèria mineral que constitueix les roques; cast. piedra.—fig., feta o data molt assenyalada. Aquella diada… fonc una pedra miliària, Galmés Flor 44.

pedregada f. ∥ 1. f. Acte i efecte de pedregar, de llançar pedres; cast. pedrea. Volien escarabutar el fogueró amb una pedregada, Galmés Flor 62.

peixir v. tr. Péixer, alimentar (pir-or., bal.); cast. cebar, alimentar, nutrir. Cassant insectes per pexir llurs cries, Galmés Flor 43.

pèl m.: cast. pelo.Pèl rucà (bal.) o Pèl bord (mall.): el pèl de barba molt fi i poc visible, que surt a la cara dels joves quan estan en la pubertat; cast. bozo. Llurs cares cobertes de pèl rucà, Galmés Flor 10. 

pelatge m. ∥ 1. m. Conjunt de pèl d’una persona o animal; cast. pelaje, pelo.Sa cara sufrí una espècie d’erupció de pelatge qui en poc temps se convertí en barba poderosa, Galmés Flor 50.