De l’entrega d’avui en voldria destacar les paraules, el vocabulari.

En alguns casos mots perduts o en desús: “pelleringo”, “pellucar”, “pentura”, “percintar”, “perfondre”, “perhom”…

I també voldria enforcar el que podriem anomenar “rebots” o paraules dites de passada: “espirall”, “resclosa”, “merlet”, “reverberació”, “llantoner”, “pinya”…

(A la imatge destacada, Antoni Maria Alcover)

pelleringo m. 2. m. Bocí de roba o d’altra cosa esqueixada i penjant (Mall. Men.); cast. guiñapo, girón, harapo. Surava un pelleringo d’esportí, Galmés Flor 175.

pellucar v. tr. ∥ 2. v. tr. Collir o arreplegar els fruits escadussers que han quedat sense prendre en la collita normal, sobretot de raïms, d’olives, d’ametlles (or., bal.); cast. rebuscar. Pellucant les baldanes d’una figuera, Galmés Flor 127.

pentura adv., contracció de per ventura: Potser, tal vegada (Mall.). Fent-li endevinar un espirall per hont podria exir, pentura, tot l’excés de sa pena resclosa, S. Galmés (Catalana, ix, 190).

percintar v. tr. ∥ 1. v. tr. Cenyir. La torre del Angel, percintada de merlets, Galmés Flor 120

perennalment adv. Perennement. Entonen perennalment l’himne d’Anna, S. Galmés (Catalana, ix, 186).

perfecte, -ecta,2. adj. Que té totes les qualitats requerides; que no té ni el més petit defecte; cast. perfecto La reverberació més perfecta de la divinitat, Galmés Flor 34.

perfondre v. tr. Difondre, escampar. La estelada en místich llantoner qui tot ho perfonia de celístia, S. Galmés (Catalana, ix, 7).

pergamí m.: cast. pergamino  Var. form.: plegamí. Fulles enruellades com bocins de plegamí secorrat, Galmés Flor 48)

perhom pron. Per cada un; a cada un; cast. cada uno. No ve a tayada perhom, Roq. 2. Comensava la brega ab pinya perhom de dos contendents, Galmés Flor 8.

període m.: cast. período. ∥ 1. m.: ; porció de temps en què es divideix una edat, una vida, etc. Aquell període en què els qui l’atravessen no formen ni són més que una espècie d’embastament humà, Galmés Flor 34.