De banda els mots en desús “poalejar”, “polissonada”. “polsimar”… haurem d’enfocar, també, els “rebots”:: “rúfol”, “marxando”, “debategar”…

I els rempells de prosa poètica sensual que són marca personal: “Un goig placèvol polsimat de rubor delitosament picant,”

Aquesta entrega, a manera de singularitat, mostra, a la veu “porxo”, la descripció del Pou Vell

ploviscós, -osa adj. En què plovisca sovint (Mall.). El temps era rúfol y ploviscós, S. Galmés (Jocs Fl. 1912, p. 162)

poalejar v. Remoure l’aigua d’un pou o cisterna amb el poal (Mall.). Atlotetes…, digué es Bisco endressant-se a les qui ja poaletjaven, Galmés Flor 38.

polent adj. Opulent, ufanós, ric (Mall.). S’adondà dins l’encletxa formada entre un marxando gros y una dona polenta, Galmés Flor 110.

polissonada f. ∥ 1. f. Condició de polissó; mala intenció (bal.); cast. picardía, pillería. Ple de traidoria y polissonada, Galmés Flor 32.

polseguina f. ∥2. f. Pols fina (Mall.); cast. polvillo. Trepitx, polseguina, baf, suor, mareig, Galmés Flor 77.

polsimar v. tr. Cobrir de polsim. Un goig placèvol polsimat de rubor delitosament picant, S. Galmés (Catalana, ix, 5).

polze m. El dit gros de la mà; cast. pulgar.Var. form. (dialectals):pols Subjectant-lo ab lo dit polç, Galmés Flor 155).

popular adj.: cast. popular. ∥ 1. adj.: Pertanyent o relatiu al poble.. Víctima innocent de l’alegria popular, Galmés Flor 85

portam m. Conjunt de portes (d’una casa, d’un vaixell, etc.). El portam debategava, Galmés Flor 164.

porxe o porxo 8. m. Cos d’edifici obert per un costat, situat prop de l’era o corral i que serveix per a soplujar-hi la palla, herba seca, el llenyer, la cort dels animals domèstics, etc. (Cerdanya, Pobla de L., Bagà, Segarra). Un pou públic… ab abeurador, porxo a devant y clastra a derrera, Galmés Flor 6.