Referit a Salvador Galmés assenyala Andreu Caselles, prev. (Revista “Lluc, maig 1976): “Mn. Salvador Galmés: tot un home. Amb les paraules “tot un home”, vull significar dues coses: una que va ser sempre, on Salvador, molt humà, és a dir molt comprensiu, i, l’altra, , que va tenir, sempre també, molta homenia, això és, al pa va dir sempre pa, i al vi va dir sempre vi, sense deixar-se cavalcar mai per4 ningú, fos ell qui fos”.
De banda aquesta referència al capellà Capirró m’agradaria destacar la darrera entrada, la referida a la paraula “rall”. Sabiem que els menorquins “rallaven”, desconeixiem, però, que els llorencins també, d’antic, ho havien fet.
quedar v.: cast. quedar. 4. intr. Arribar a un punt d’on no es passa. «Ací quedà la conversa». «En això quedaren les negociacions». Quedar a deure: no passar més envant en el pagament d’un deute. Apuntava a una llista… els noms dels qui quedaven a deure y les. quantitats degudes, Galmés Flor 80.
qüestionable adj. Subjecte a qüestió o discussió; cast. cuestionable. En les canades dubtoses y qüestionables, Galmés Flor 33.
quin, quina pron. i3. interr. S’usa en frases exclamatives; cast. qué. 5. Bon Jesuset, quin estropici!, Galmés Flor 6.
rabieta f. Enrabiada, sobretot de vells o d’infants; cast. rabieta. Tornava ab la rabieta ja espassada, Galmés Flor 63.
rabiosament adv. D’una manera rabiosa; cast. rabiosamente. El jove… ballava rabiosament, tot remull de suor, Galmés Flor 71
radiós, -osa adj. Que emet raigs de llum; cast. radiosoa) adj. fig. Y dient-ho plorava mig-riures, radiosa d’amargures y conhorts barrejats, Galmés Flor 171.
radiosament adv. D’una manera radiosa; cast. radiosamente. Les ninetes de sos ulls se dilataren radiosament, Galmés Flor 138.
radiositat f. Qualitat de radiós; cast. radiosidad. No veya més que sa estimada esfumant-se dins una radiositat esplendorosa, Galmés Flor 37.
raig (idial. rai). m. I. ∥ 1. m.Cadascuna de les ratlles lluminoses que apareixen irradiades d’un cos lluminós; cast. Rayo. Var. ort. ant.: rag ratx (Galmés Flor 86).
rall m. ∥ 1. m. Acció i efecte de rallar, de parlar diverses persones juntes; remor de conversa (pir-or., Empordà, Mall., Men.); cast. parioteo, charla El rall de sa mare se perdia dins la buidor d’un món estrany, S. Galmés (Jocs Fl. 1923, 116)