Pau Quina sempre en té qualcuna dins el sarró. Aquesta tardor estrenarà "Darrere les finestres", 
l'adaptació teatral del llibre "Escrit a casa. Relats de confinament", un conjunt de microrelats 
d'autors i autors com Neus Canyelles, Lucia Pietrelli, Sebastià Portell, Laura Gost, 
Pere Joan Martorell, Melcior Comes, Jaume C. Pons Alorda i Llucia Ramis. N'hem parlat amb ell. 
L'obra farà gira durant aquest mes d'octubre per la comarca de Llevant.

El muntatge està fet a partir d’obres de diferents autors. Quin criteri has seguit a l’hora de fer la selecció? N’hi havia prou que es contextualitzassin en el temps de la pandèmia? O cercaves també la possibilitat de fer-ne una dramatúrgia? Miraves altres qüestions com ara que estiguessin protagonitzades per gent jove, o que passassin a Mallorca…
Tots els relats versen sobre el temps de la pandèmia, com va aparèixer, les conseqüències que va tenir, com es va viure… Quan llegeixes un llibre de relats n’hi ha uns que t’encisen més o que et criden més l’atenció, i que quan fas una adaptació teatral, veus que n’hi ha alguns de més adaptables i a alttres no els acabes de veure la possibilitat o l’atractiu d’adaptar-los. Me’n record d’un de Sebastià Alzamora que la vaig descartar, tot i que m’encantava. Era tan poètic que no encaixava en el conjunt. El que mirava era que les històries em resultassin atractives i que fossin adaptables al teatre.

Com ho fas per encaixar els diferents textos dins el muntatge? Són esquetxos separats? O els has cosits amb un fil conductor propi?
Són relats independents un de l’altre, la meva feina ha estat cosir-los un poc i donar-los un fil conductor encara que fossin històries separades.

Com resols l’escenografia, essent que les històries són diferents?
Hem cercat una escenografia minimalista que ens permetés jugar amb elements simbòlics i poder representar els diferents llocs on passa la història.

Quin paper tenen els actors a cada un dels esquetxos. Surten tots tres pertot? Hi ha qualque monòleg?
Els actors tenen una bona feinada, perquè interpreten molts de papers, molts de personatges de relats diferents… i fins i tot hi ha més d’un monòleg.

Per què creus que pot ser una obra especialment recomanada per al jovent?
És  una  obra que pot ser atractiva per al jovent, perquè els qui són joves ara varen viure el confinament des d’una mirada d’infant. Els qui tenen setze anys ara, en tenien deu llavors. La mirada d’infant és innocent i molt diferent.  Algun dels relats sí que representa aquesta mirada, però també els mostram coses que veien però que no entenien, i amb aquestes obres trobam una manera de recordar-ho amb una mirada una mica més madura. Una de les coses que ens va impressionar bastant quan vàrem presentar l’obra al Bòtil, va ser la intervenció d’una nina que hi havia entre els espectadors, que va tenir el coratge d’alçar la mà per dir que havia patit una situació difícil a ca seva durant el confinament, i que una de les escenes li havia recordat aquells fets.

Quin paper tenen les noves tecnologies i les xarxes socials en els textos que has seleccionat?
Va ser el boom de les noves tecnologies i les xarxes. En aquell temps ja hi eren, però ens en vàrem fer més dependents encara, si és possible, del que ho érem. Fins i tot la gent més gran i més analògica no va tenir més remei que adaptar-s’hi.  És  inevitable que hi surtin tots aquests elements que estaven tant damunt fulla en aquell moment.

Aprofitant que han passat sis anys, hi ha una lectura de les conseqüències que ha tengut per a la societat tot allò que va passar en aquell moment?
L’obra pretén treure una lectura i una anàlisi del que vàrem viure en aquells instants. No vull comentar la conclusió que en treim perquè es tracta de venir a veure l’obra, però molts dels relats giren entorn de la mateixa impressió i la mateixa conclusió.