A la pàgina web estudiantes.info he trobat informació de com va sorgir el moviment dels graffitti, els anys 60, a Nova York. Pareix esser que un dels primers va esser Demetrius, un jove grec que treballava de missatger i deixava la seva firma (TAKI 183) en els llocs on entregava paquets. Es va fer famós i molts joves començaren a imitar-lo, sobretot els afeccionats a la música rap i hip hop, que s’afanyaven en deixar la seva signatura en el major possible d’indrets, com més difícils i perillosos, millor.

A la dècada següent aquest moviment va evolucionar i els artistes Keith Haring i Jean-Michel Basquiat van començar a pintar els seus dibuixos als espais públics, principalment per les parets dels metros de Nova York. La cosa es va anar estenguent per tot el món i en poc temps van sorgir artistes que convertiren l’art urbà en un mitjà d’expressió o protesta: Ceroker a Colòmbia, Eduardo Kobra al Brasil, Vhils a Portugal, Blu a Itàlia… o l’anglès Banksy, el més famós i desconegut de tots, amb uns graffitti crítics amb la situació política i econòmica mundial, que ja té obres al MOMA, el Metropolitan Museum of Art, el Brooklyn Museum, l’American Museum of Natural History, el Louvre i el Museu Britànic.

A Michael Lawrence Marrow, que signa com Phase II s’atribueix la creació, la dècada dels setanta, de les lletres bombolla, tan esteses arreu del món, Mallorca inclosa. I pel que sembla, la gran majoria dels grafiters residents a la nostra illa s’han quedat estancats en el que es feia fa cinquanta anys, perquè gairebé no hi ha un tros de paret o de valla d’autopista que no estigui farcida de lletres, totes de factura semblant, sense que els que no estam dins aquest trull siguem capaços de reconèixer de qui és cadascuna d’elles. A mi, personalment, m’agraden molt més els graffitti que emeten algun missatge, com el que hi havia a les portes de l’estanc o el que han fet darrerament a la paret lateral del forn Nou, però ja se sap que amb això dels gusts cadascú té el seu.

Imatge: Nina amb globus, de Banksy, 2007