És curiós com el món dels cabells dona per tantes paraules nostrades autèntiques i curioses. Si fa temps ja incorporàvem a la secció de Mots perduts fer-se la clenxa, avui toca fer-se les piules, referit a “pentinar-se i compondre’s el cap, la cara o el vestit, posar-se bell (Mall.)” i anar piules fetes, que vol dir “anar molt endiumenjat, molt arreglat de cara i de vestit (Manacor)”. Però a més el mot piula té altres accepcions al diccionari Alcover-Moll més que curioses referides a la nostra terra:
- Paraula o frase forta de contingut, agressiva, estrident, que esglaia (Mall.). «An aquest li posaré una piula que s’hi posarà sa mà».
2. Veu molt forta (Mall., Men.). “Es gall diu:—Y jo amb aquesta cresta tan vermeya y enravenada…, amb aquesta piula que trech tan alta y refilada”, Alcover Rond. ii, 124.
3. Aplec rodonenc de cabells que les dones duien damunt les orelles (Bal.). a) Fer-se ses piules: pentinar-se i compondre’s el cap, la cara o el vestit, posar-se bell (Mall.). Anar piules fetes: anar molt endiumenjat, molt arreglat de cara i de vestit (Manacor).
4. Pretensions, alt concepte que un té d’ell mateix (Mall.); cast. ínfulas, humos. “No sia cosa que se queixi de que no feym cas de lo que diu o dexa de dir un catedràtic de Monti-Sion de tantes piules com ell”, Aurora 226.
