D’aquesta entrega en voldria destacar, fonamentalment dues coses:
-El substrat masclista del DCVB, sens dubte fruit de la seva època, que es manifesta en les descripcions que, a vegades, mostra, com ara en el cas de “viril” .
-La modernitat del raonament galmesió al assenyalar: “Vida que enclou en son si tota la vitalitat de l’Univers”.
vicissitud f. Successió d’una cosa a una altra tota diferent; alternància d’esdeveniments diversos; cast. vicisitud.Subjecte a les vicissituts de l’inconstància, Galmés Flor 93
vincle m. ∥ 2. m. Lligam moral; allò que uneix els homes entre si; cast. vínculo Estrengueren els vincles de simpatia, Galmés Flor 17.
vindicar v. tr. Defensar contra una imputació injusta o contra una usurpació; cast. vindicar.La natura vindicava sos drets, Galmés Flor 25.
viril adj.: cast. viril. 2. adj.: Que té energia pròpia de mascles; com pertany a un home. Aquell temperament viril s’empetitia, Galmés Flor 25
virtualitat f. Qualitat de virtual; cast. virtualidad. Plasma amb una virtualitat creadora omnipotent, Galmés Flor 147.
visatge m. ∥3. m. Gest grotesc, ridícul; ganyota; cast. visaje. El me veu que fa visatges, Aguiló Poes. 14. Bellugà un visatge d’entremaliadura, Galmés Flor 75.
víscera f. Òrgan intern i d’importància vital, especialment els continguts dins les cavitats toràcica i abdominal; cast. víscera. Posant-se les mans a la víscera dolorida, Galmés Flor 40.
vital adj. Pertanyent o relatiu a la vida; essencial a la vida; de què depèn la vida, l’existència d’una cosa; cast. vital. Ho mirava com una funció vital de l’organisme, Galmés Flor 71.
vitalitat f. Qualitat de vital; força vital; cast. vitalidad. Vida que enclou en son si tota la vitalitat de l’Univers, Galmés Flor 26.
vitrac m. ∥ 1. m. Ocell de l’espècie Pratincola rubicola, petit, amb el cap negre, les ales i coa també negres, rogenc sota el coll i blanquinós pels pits; es posa sota els joncs i persegueix al vol els insectes de què s’alimenta, fa el niu en terra i pon de cinc a sis ous verdosos (Gir., Empordà, Mall., Men.); cast. taravilla.Un vitrac s’engronsava sobre un albó, Galmés Flor 139.