Com faig de tant en tant, us pos una sèrie d’imatges (i avui fins i tot un vídeo) per veure el que molts no veuen de la festa de Sant Antoni (“l’altra cara” n’hi diuen alguns), absorbits com estan pel trui (i el brou, no ho obviem). Detallets, carusses, curiositats… i sobretot humor i ironia, això sí sense voler molestar ningú ni ser grosser. Imitant el que diu cada any l’Argument i que tant bé els va (i així, de passada, m’excuso per avançat) “ho hem fet sense malici’, si volen tenir justici’ facin gloses l’any que ve” (en aquest cas, articles).
I xerrant de l’Argument puc dormir ben tranquil. Si alguns polítics no estaven contents amb un servidor a causa del meu article sarcàstic sobre L’altra cara del Ple, supòs que després d’haver escoltat o llegit l’Argument d’enguany amb les garrotades que hi han rebut hauran de reconèixer que vaig ser ben light, tirant a fat… de fet, el meu més bé va ser una simple carícia. Encara m’hauran de convidar a beure…
Però temes polítics a part (“no solo de política vive el hombre”), la festa ens va reparar, com cada any, imatges curioses:
- No volia sortir… idò ja ho veus! Amb una rialla d’orella a orella i tot.
- No podem negar que en Tomeu de ca s’Escolar no cantàs els goigs amb passió. Futur fitxatge de la coral llorencina?
- No tothom se sabia la lliçó. Aineta que no saps que l’assaig dels goigs era la setmana passada?
- L’heu vist mai sortir a una foto que no estigui content? Salat, salat com sa mare aquest Pedro.
- Los tres fantásticos. Segur que rememoraven les putades que feien llavors en aquestes dates.
- Si cercau… segur que el trobareu. Sempre és per tot.
- Llums de Nadal a Sant Antoni? Volia renyar l’Ajuntament, però la combinació encara els va quedar bé i tot.
- Per gent que hi hagi el nostre baciner sempre fa amples. I és que la pesseta és la pesseta…
- Tres estàtues hipnotitzades pels dimonis. Si a classe fessin tanta bonda…
- Què voleu que us digui? Poques escenes més tendres que aquesta es poden veure en una festa. I veure que d’altres se’n va amb russes a l’estil Pajares… Els nostres dimonis són els millors amb diferència!!!
- El nostre vice, tant classiquet com era ell, ha tornat de Barcelona fet un hipster. Ja ens ho advertia 8 apellidos catalanes
- Joan Comís (àlies Del Piero) alimentant el seu cosset. Na Laura Polida, a l’expectativa.
- Aquest deu ser el dimoni albí, no?
- I aquest el dimoni sensei
- I això no saben exactament què és. Un pagès? Un turista? Una dona peluda? Un cap d’estudis? Una mescla de tot plegat? Una cosa més bé indefinida…
- Mirau què me vaig trobar enmig de les Beneïdes en el fons d’una panera…
- Ara que veig la foto de prop… eren ben jovenets aquí
- Una bella imatge paternal
I per acabar un vídeo gravat des de l’interior del bar Ca’n Gil amb el ball dels dimonis a un pam. La festa viscuda de ben a prop:
“Es pedregats” gran grup batiat en la meva festa d’aniversari pel veí! Crec que l’any 97 (mes o manco) Jajaja
Sempre has estat de ses macrofestes tu
Ja que es fa es fa com toca 😉