Com faig de tant en tant, us pos una sèrie d’imatges (i avui fins i tot un vídeo) per veure el que molts no veuen de la festa de Sant Antoni (“l’altra cara” n’hi diuen alguns), absorbits com estan pel trui (i el brou, no ho obviem). Detallets, carusses, curiositats… i sobretot humor i ironia, això sí sense voler molestar ningú ni  ser grosser. Imitant el que diu cada any l’Argument i que tant bé els va (i així, de passada, m’excuso per avançat) “ho hem fet sense malici’, si volen tenir justici’ facin gloses l’any que ve” (en aquest cas, articles).

I xerrant de l’Argument puc dormir ben tranquil. Si alguns polítics no estaven contents amb un servidor a causa del meu article sarcàstic sobre L’altra cara del Ple, supòs que després d’haver escoltat o llegit l’Argument d’enguany amb les garrotades que hi han rebut  hauran de reconèixer que vaig ser ben light, tirant a fat… de fet, el meu més bé va ser una simple carícia. Encara m’hauran de convidar a beure…

Però temes polítics a part (“no solo de política vive el hombre”), la festa ens va reparar, com cada any, imatges curioses:

I per acabar un vídeo gravat des de l’interior del bar Ca’n Gil amb el ball dels dimonis a un pam. La festa viscuda de ben a prop: