Gorg

Tots tenim determinades imatges del passat que, sovint, idealitzam. Són els nostres mites personals.
El gorg amb la seva vidà oculta i màgica, l’olor de l’alfals, els nombrosos aucells que alegraven l’oïda, el trempó  sota el vell plàtan (des de fa anys substituit per un eucaliptus), amb l’oli en botella de vidre i sal en un canonet de canya, beure aigua corrent directament amb la cara encastada en la síquia… conformen part d’un d’aquests mites personals lligats a l’hort de sa Begura.

Persisteixen els mites, malgrat els entorns, habitualment per l’acció de l’home van canviat. Es el cas del Gorg de ses Planes.

4 comentaris a “Gorg

    • Parescudes a les de terra, més fosques i tenen les cames, el coll i la cua més llargues i petites membranes natatòries entre els dits. Nom científic: Emys orbicularis.

      VN:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: +1 (de 1 vot)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada