Gorg

Tots tenim determinades imatges del passat que, sovint, idealitzam. Són els nostres mites personals.
El gorg amb la seva vidà oculta i màgica, l’olor de l’alfals, els nombrosos aucells que alegraven l’oïda, el trempó  sota el vell plàtan (des de fa anys substituit per un eucaliptus), amb l’oli en botella de vidre i sal en un canonet de canya, beure aigua corrent directament amb la cara encastada en la síquia… conformen part d’un d’aquests mites personals lligats a l’hort de sa Begura. Continua

L’avenc del Gorg

Ara que el torrent és net el vaig cercar i no el vaig saber trobar. L’existència, anys d’enrera, d’anguiles en les sèquies que nodreixen el Gorg de ses Planes, indicava clara connexió entre l’aigua del Gorg i la mar. De fet tots sabem que la terra, just passat el bassal, s’engolia el broll, gairebé constant al llarg de tot l’any, entre la vegetació. S’avencava l’aigua del Gorg de ses Planes. Continua