Sabem que tot té un cost.
¿Per què no hauriem de voler conèixer el cost econòmic de totes les coses que ens afecten directament?.
Els costos a nivell personal i familiar, els coneixem. ¿I el que gasten les institucions públiques i privades? Per què no se’n parla? Continua
Quan efímera resulta la vida!, sembla que era l’altre dia i ja fa quinze anys!.
Mirar arrere, no resulta gaire útil, ja és passat.
Pot alimentar un cert hedonisme, es poden detectar possible errades i, alhora, es refresca la feina feta, en aquest cas en l’entorn virtual. Continua
Un petit comentari derivat d’una conversa de cafè de l’altre dia.
Acaba amb preguntes sense resposta
No hi ha informació neutre, per això tots els articles, tots, tots són d’opinió. Intenten mostrar una “suposada realitat” segons el filtre del periodista, del paginador, del director….
Malgrat aquesta evidència es coneix amb el nom d’article d’opinió aquell que fan, de forma regular, determinats col·laboradors habituals del diari.
Ara i aquí vull fer referència a aquests darrers que vaig llegir ahir. Unes petites conclusions.
Les morts sempre van acompanyades de silenci. Es una creença on es mescla desig i presumpta realitat. Resten lluny els temps de les ploradores contractades; i ès que els costums socials, de mica en mica, van canviant.
La reflexió deriva del silenci que acompanyà la defunció de “en Córdoba”. No en sé res d’ell; ni tan sols nom i llinatges, sols el nom pel qual era conegut.
“Niña te vas a caer!” , “Como andamos?. Bien!..” eren les seves escomeses. Com totes les altres, un desig de presència… Continua
Segons diuen a l’hora de pònderar el que tenim o deixam de tenir, a l’hora de ser o deixar de ser, a l’hora de fer io deixar de fer…sempre, de forma més o manco accentuada, ens refernciam amb altres persones properes.
Som persona alta o baixa?. Com a comunitat som generosos o estrets?…dependrà de l’anàlisi comparativa en relació als altres. Continua
Segurament el condicionant “edat” és més transcendent del que, d’entrada, pugui semblar. No sols des d’una mirada externa, “home gran” o “mascle vell”, sinó des d’una mirada interna, a l’hora de pensar, sentir, intervenir…
Ho dic per justificar el parer que voldria assenyalar.
En contraposició als positius i gairebé eufòrics “tot va bé”, “no som un poble som una família”… fins i tot a aquella mirada externa que ens veu amb “esperit de poble”, voldria deixar constància, també, d’una altra possible mirada: “la indiferència vers tot el que no és propi” o “l’individualisme desfermat” que també acostuma a campar pels nostres carrers. Continua
Crec recordar que el seu nom era José Luis. Era un d’aquells monitors de “Promoción Professional Obrera” de finals del franquisme que va fer estada a Sant Llorenç, concretament en el pis de Can Llegosf.
Un dia, després de prendre cafè, parlàvem d’un amic comú. En confiança em va dir: “No me’n puc fiar massa. Parla malament dels seus companys i es previsible que, quan jo no hi som, parli malament de mi” Continua
“El caràcter d’una societat es mostra en les transaccions de cooperació entre parts implicades”. La frase del matemàtic Paulos es passejà llarga estona pel pensar. ¿Com es poden comptar les transaccions de cooperació? ¿On es situa la linia entre col·laborar i cooperar? Continua
Aquesta pandèmia que ens toca viure ens confirma intuïcions que tots teníem. Estem, bé, molt bé, però no tant com ens pensàvem. Continua
Hi ha temes que resten llargament adormits. Després una conversa, un article, una imatge… actuen com a esclafit que despert la curiositat.
Per què Sant Llorenç des Cardassar es diu “des Cardassar”?. Continua
Des de la psicologia s’assenyala (S.Pinker, 2018) que qualsevol canvi secular en el comportament humà pot donar-se per tres raons: per “l’efecte període”, pels costum i modes generalitzades d’un determiat temps, l’esperit de l’època; , per l’efecte de “cicles vitals”, o sigui de l’edat, el concepte vida no és igual per una persona de vint anys que per una altra de seixanta; i “l’efecte cohort” o generacional que afecte a les persones nascudes en una època determinada i que van juntes (cohort és la desena part d’una legió romana). Continua
Darrerament se n’ha parlat molt del “treball a distància”, però… Quin és l’estat real de la qüestió?. A nivell tècnic sembla que no hi ha barreres, a nivell teòric hi ha possibilitats… I a nivell social, laboral i humà?. ¿S’ha treballat la base que possibiliti, de manera eficient, el treball adistància?. Continua
El tradicional, en la Mallorca preturística, canvi de missatges i amos de posessió, del dia 8 de setembre de cada any, era una petita migració interna on les persones cercaven un millor benestar. Continua
Mare de Déu Trobada, dia d’església a vessar, de goigs i de brots d’alfabeguera. Una festa sentida, de significança singular per a bona part de les persones llorencines. Continua
Tots tenim determinades imatges del passat que, sovint, idealitzam. Són els nostres mites personals.
El gorg amb la seva vidà oculta i màgica, l’olor de l’alfals, els nombrosos aucells que alegraven l’oïda, el trempó sota el vell plàtan (des de fa anys substituit per un eucaliptus), amb l’oli en botella de vidre i sal en un canonet de canya, beure aigua corrent directament amb la cara encastada en la síquia… conformen part d’un d’aquests mites personals lligats a l’hort de sa Begura. Continua
Contemplar el paisatge implica adonarse’n del canvi continu. El ved tendral de la punta del brots indica creixement, de la mateixa manera que que l’arbre esbrancat mostra modificació de forma.
De forma semblant passa en l’entorn social. Es bescanvien els actors però algunes pautes de comportament es mantenen. Ho haurem d’acceptar, una part del nostre ésser és racista i masclista. Continua
El tema de l’envelliment de les persones ha provocat, darrerament i a nivell general, tot una serie de moviments que van des de l’explotació comercial (viatges) al desenvolupament (UOM), passant per la “madurescència”, l’intent de donar sentit i vida a les persones, una vegada superada l’etapa laboral.
El comentari d’avui gira a l’entorn de la necessitat de facilitar els serveis adients a la demanda que arriba després d’aquests moviments assenyalats. Continua
Parlar per parlar. Converses que no comprometen a res…Així acostumen a ser les converses d’estiu. Adesiara, però, sogeix alguna pregunta. Continua
L’estiu és temps de fer carrer, tot cercant la fresca. A vegades sorgeixen converses del parlar per parlar, però que, quan bufes, te n’adones que tenen caliu. Continua