Mots perduts: vessa

A proposta de Tomàs Martínez, de guilant a vessa.
Amb una mateixa pronúncia el DCVB mostra dos conceptes diferents. La vessa, referida a peresa i la veça referida a la planta Vicia sativa.
Els dos conceptes, en la parla generalitzada es perden. La primera segurament per sintonia amb la llengua castellana i la segona perquè l’abandó de la pagesia afecta el desconeixement generalitzat de les plantes herbàcies.

1. VESSA f. 
Peresa, desgana de treballar, de moure’s o de fer alguna cosa (Montblanquet, Mall., Men.); cast. pereza, galbana. «Quina vessa, noi, que tinc avui!» (Montblanquet). El sendemà… van ennocats, vessa qui los fa subec, Fontanet Conró 34. Teng més vessa que sed un hidròpich, Aguiló Poes. 169. Fer la vessa: estar sense treballar ni fer res de bo (Men.); cast. hacer el gandul. Fer fugir sa vessa a algú: estimular-lo a treballar, a moure’s. Treure sa vessa: estirar i treure un nerviet que tenen els moixos dins la coa, després de tallar-los aquesta; diuen que aquell nerviet és sa vessa (Mall.).
Fon.: 
vέ̞sə (mall., men.); vέ̞ɾsə (Campos, Porreres).
Etim.: 
del llatí vĭtĭa, forma plural o feminitzada de vĭtĭum, ‘vici’. Sobre aquesta i altres derivacions del llatí vĭtĭum, vegeu A. Horning en ZRPh, xxxi, 205, R. Haberl en ZRPh, xxxiv, 41, Spitzer Lexik. 30, i Meyer-Lübke REW 9396.

1. VEÇA f. 
|| 1. Planta lleguminosa de l’espècie Vicia sativade fulles compostes d’alguns parelles de folíols transovats o linear oblongs, flors de color porpra fosc, bajoca amplament linear i bonyeguda, i llavors globuloses de color negre o molt fosc que es donen com a aliment als coloms; cast. algarrobilla, veza, alverja. Ordi, miyl, vessa, avena, doc. a. 1295 (RLR, v, 87). Batreu bon çenteno | mesclat a prou veçes, en loch de forment, Proc. Olives 1560. Lo pa més dolent és lo pa de favons y vessas nanas, Bosch Rec. 61. a) L’espècie Vicia amphicarpa, que té flors aèries de color violat que produeixen una bajoca linear-comprimida i llavors ovoido-comprimides de color clar, i altres flors subterrànies apètales que produeixen bajoques ovoides blanques amb llavors globuloses negres (Mall., segons L. Garcias; cfr. Butll. Inst. HN, 1923, p. 96).
|| 2. Veça borda: a) Lleguminosa de l’espècie Lupinus hirsutus, de fulles compostes de cinc a set lòbuls o fulloles velloses, flors blaves en raïm terminal, i fruit en llegum coriaci i comprimit (Men., ap. Barceló Flora 107).—b) Nom que L. Garcias dóna a les espècies Vicia sativa (que és la veça ordinària), Lathyrus ochrus Vicia angustifolia (cfr. Butll. Inst. HN, 1917, p. 117, i 1919, pp. 112 i 113).
|| 3. Veça petita: lleguminosa de l’espècie Vicia ervilia (V. erb).
|| 4. Veça de ramellet: lleguminosa de l’espècie Vicia antropurpurea (Mall.).
|| 5. Veça estrangera: l’espècie Vicia villosa (Vayreda Flòr. 383).
|| 6. pl., fig. L’aliment, allò que cal menjar per a viure; cast. habichuelas. De família pescadora per guanyar ses besses, Roger Pera 28. Anar de cara a les veces: anar a cercar el menjar (Penedès).
Loc.

Ser més honrada que les veces: esser una dona molt honrada (val.). Abans les dones no eren tan boltaries, y la que parava cara a tots, bé podien dir que era tan honrada com les beses, y de les que van a tres en lliura,Rond. de R. Val. 24.
Fon.: 
bέsə (pir-or., or.); bésa (Andorra, Esterri); bésɛ (Tremp); bέsɛ (Gandesa); bέsa (Maestrat, Val.); vέsa (Xàtiva); vέ̞sɛ̞ (Alcoi); vέ̞sə (Mall., Men.); abέsa (Benavarri).
Etim.: 
del llatí vĭcĭa, mat. sign. ||1.

Imatge destacada: Wiquipedia. Peresa. Obra d’Abraham Bloemaert, 1624 (Paràbola del blat i el jull)

Un pensament a “Mots perduts: vessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.