ME/0 – Arrels i motivacions

El concepte “ciutat educadora” -per a nosaltres i d’ara en endavant municipi educador ME- no té res de nou. El I Congrés Internacional de Ciutats Educadores es celebrà a Barcelona l’any 1990, és a dir gairebé fa trenta anys!.

I si hem de cercar-ne les arrels, i tal com s’assenyala en el preàmbul de la Carta de Ciutats Educadores, hauríem d’anar a la Declaració Universal de Drets Humans (1948), al Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals (1966), a la convenció de Drets de la Infància (1989), a la Declaració Mundial sobre Educació per a Tothom (1990) i a la Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural (2001).

La idea de treballar el tema sorgeix al llarg del treball de la presentació del llibre “Història de l’ensenyament a s’Alqueria Blanca i Portopetro. 1750-2017” de Jaume Rigo. Aleshores em vaig atrevir a proposar que, tant pel nombre de docents de la localitat com pel grandària del nucli de població estaven, si volien, en situació òptima per engegar experiències formatives globals.

El nostre Terme Municipal, encara que molt més gran, es troba en situació semblant. Tenim a l’abast la possibilitat de dissenyar i controlar experiències de suport a la formació integral dels nostres infants. De fet, amb la singular experiència del SMOE de principis dels anys 80 en tenim un antecedent d’aquest intent de formació global.

Els coneixements des dels anys 80 ençà, a més, han evolucionat de forma espectacular, les aportacions de la teoria quàntica i de la neurociència han impactat totes les altres ciències, també la psicologia i la pedagogia, deixant palès, entre moltes altres coses, les diferents etapes evolutives, la importància del sentir i la transcendència de l’entorn on es desenvolupa tot ésser humà.

Aquestes tres potes: reconeixement internacional de la necessitat, idoneïtat del nostre entorn, i fonamentació científica, em porten a una proposta lúdica, una juguesca: ¿Com podríem fer una adaptació dels Principis de la Carta de Ciutats Educadores en el nostre municipi?. Intentem-ho!

La proposta es planteja en plural (podríem) perquè cada una de les trenta-dues idees en que s’ha estructurada la proposta és presenta en obert, on tothom hi pugui opinar.

I es defineix com a juguesca perquè és un simple exercici intel·lectual sense pretensions d’aplicabilitat real, ja que això correspondria a altres persones, les que per raons professionals o polítiques tenen la possibilitat d’actuar.

Imatge de Wikicommons. Seu de la ONU a NY

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada