Mots perduts: atxa

Ara que ve Setmana Santa, va dir na Be, alhora que adjuntava un altre petit enfilall de mots.
L’expressió “Endavant ses atxes!”, utilitzada amb la mateixa intensió de” som-hi!”, era ben usual anys enrere. Moltes vegades sense conèixer el significat del mot “atxes”.
Un mot lligat, abans als túmuls funeraris que es posaven en els funerals dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, i ara a la Setmana Santa.
A manera de curiositat, atxa, referit a destral, no és un castellanisme.

El DCVB mostra:

1. ATXA f. ant.
Destral; cast. hacha. Haja a tenir… un glavi, una atxa e daga o espuntó, doc. segle XIV (Col. Bof. vi, 73). Ab aquesta atxa yo haguera mort al emperador, Tirant, c. 218. Volch-li donar ab una atxa per lo ventre al dit sent Julià, Vida St. Jul. 320.
Etim.: 
del fr. hache, mat. sign., que ve del germ. hapja ‘dalla’.

2. ATXA f.
Ciri molt gruixat, que sol tenir de dos a quatre blens entortolligats; cast. hacha, antorcha. Sien obligats acompañar lo dit Sanctissim Sacrament ab quatre atxes, doc. a. 1599 (Col. Bof. xli, 389). Ay ha 4 atxas de 4 blens compartidas, doc. a. 1725 (Boll. Lul. xii, 88). A la claror de l’atxa reinosa l’hèroe vèyem fugir, Atlàntida vi. Atxa de vent: espècie d’antorxa amb ble gruixut d’espart quitranat, que resisteix bé al vent sense apagar-se; cast. hacha de viento. Cent atxas de vent encesas | fan llum a sa comitiva, Aguiló Poes. 6.
Loc.

«Endavant les atxes!»: ho diuen per excitar a prosseguir una cosa.
Fon.: 
áʧə (Empordá, Barc., Mall., Men.); áʧɛ (Ll., Maó); áʧa (val.).
Etim.: 
del cast. hacha, mat. sign., que ve del llatí facŭla.

 

 

 

 

 

 

9 pensaments a “Mots perduts: atxa

  1. Exacte, no és un castellanisme!!!
    Específicament, les atxes les duien els escolans que anaven a casa del difunt i acompanyaven el bagul fins a l’església (per al funeral de cos present), i després fins el cementiri, per donar-li santa sepultura. Per això, l’expressió es pot completar -quan es vol dir amb una mica d’humor (negre)- així: “endavant les atxes… i el mort darrera”. De totes maneres, “endavant les atxes” significa això que heu dit: som-hi, anem-hi, endavant, ànim!
    Les atxes tenien quatre blens, com diu el diccionari, però moltes només eren de tres. La raó de tans de blens és simple: els tres o quatres blens ajudaven a que la flama no s’apagàs per mor del vent, ja que eren emprades per anar pel carrer. Cada ble ajudava als altres a mantenir-se encesos; pens que és una bona analogia de l’expressió: la unió fa la força. Normalment, dins l’església no s’empraven les atxes (no era necessari), encara que no sé com ho feien aquí a Sant Llorenç en aquella època. En general, per al bagul del difunt, o per al túmul (si no hi havia presència de difunt), s’empraven uns ciris grossos amb canelobres grans. Tot això ho conec bé perquè he estat molts d’anys el capellà de la Missa Tridentina de la Diòcesi de Mallorca, i m’agrada el tema.

    • Moltes gràcies per l’aclariment. Els records de la meva època d’escolanet em portaren a pensar que aquells ciris llargs i gruixuts que voltàven els túmuls en els funerals eren i els déiem, atxes, tal vegada per semblança.i extensió del mot. Fins a la recent lectura del diccionari no vaig saber que el que defineix les atxes és el número de “blens entortolligats”.

    • Gràcies per la pregunta. M’ha fet pensar en la rapidesa en que canvien els costums.
      Es veu que això dels túmuls ve de vell (Edat de Bonze) on sobre la tomba dels morts hi posaven un caramull de pedres i terra. La grandària i altura la determinava el poder.
      En els anys cinquanta, a Sant Llorenç i també a altres pobles, si la memòria no m’enganya, quan hi havia un mort el portaven en braços fins al portal de l’església. Després de les oracions el capellà i escolanets, en processó l’acompanyaven fins a carrer d’Artà. A partir d’alla continuaven els familiars fins al cementeri.
      Normalment el se’n demà feien el funeral i dins l’església, vora l’altar, amb estructures de fusta i tapat amb una tela negra es muntava un túmul simulant una mena de caramull de terra, voltat de ciris sobre canelobres.
      La grandària del túmul, el número de canelobres i els ornaments de la tela negra depenien de la categoria del funeral. Crec recordar que n’hi havia de primera, de segona i de tercera, aqest darrer era el més econòmic i de túmul més petitó.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.