Ben lligat a la Setmana Santa en una de les accepcions del mot (destacada en negreta).
Sortosament alguna de les accepcions, en concret la segona, resulta obsoleta. No és gens nostrada però avui tampocno seria d’aplicació al considerar-se maltracte animal.
El DCVB mostra:
MAÇOLAf.
|| 1. Maça robusta, però relativament petita, que empren els fusters, els calafats i els mariners o barquers (or., occ.); cast. mazo, mazuela. Massoles y sàssules, doc. a. 1780 (Rev. Men., xix, 80).
|| 2. Petita maça de fusta que s’empra per a capar o maçolar els mascles del bestiar de llana (Tortosa, Beseit, Xerta).
|| 3. Maceta de tambor (Alaró). El monòton repercutir dels cops de les massoles sobre el cuiro dels tamborins, Rosselló Many. 156.
|| 4. pl.Instrument compost de diferents fustes articulades, que, posat en moviment, serveix per a fer un soroll sec que substitueix el so de les campanes en els Dijous i Divendres sant (Pallars, Bal.); cast. matracas. Hi ha grans maçoles en els campanars, i maçoles petites en la sacristia per a substituir les campanetes de la missa. Ab sons de bacins e de massoles, doc. a. 1395 (BSAL, ix, 130).
|| 5. fig. Rude, curt d’enteniment (Figuera Dicc.).
Maçola (escrit Massola): llin. existent a Vilanova i la Geltrú, Barcelona, etc.
Fon.: məsɔ́lə (or.); masɔ́lɛ (Sort, Ll.); masɔ́la (Calasseit, Tortosa, Val.); masɔ̞́lɔ̞ (Al.); məsɔ̞́lə (mall., men.).
Etim.: del llatí mattĕŏla, ‘maça petita’.
Aportació de Bel Alemany
Dibuixos de Josep Cortès. I·lustracions del llibre “Sons de Mallorca” de Pere Orpí (2009)
Jo havia sentit “Maçolar” o “Amaçolar” en el sentit d’apallissar, però desconeixia l’origen de la paraula. Gràcies per aquesta aportació ????????.
Dijous i divendres sant
les campanes callen fort
les maçoles fan el cant
en reverència a la mort