Avui posam a la vostra disposició tot un clàssic,  Leonard Cohen, el poeta-cantant canadenc que des de fa tantes dècades ens encisa amb les seves lletres profundes i música celestial.

Als quasi vuitanta anys, aquest home ja ha fet de tot, des de discs memorables, fins a llibres de poemes o novel·les. A  més, té el privilegi de ser membre de l’Ordre de Canadà i de Quebec, i premi Príncep d’Astúries de les Lletres. Així,  haver de triar una cançó de tot el seu repertori, ha estat una feina realment difícil. Però finalment, després de molt pensar-hi, he decidit presentar-vos Tower of song.

La cançó, a partir de diferents metàfores àcides, ens explica el difícil ofici de cantar, els sacrificis que suposa i el reclosament en què caus. Per això representa simbòlicament “la Torre de la cançó”, on viuen els diferents cantants que es guanyen la vida amb la música, els que, segons ell (i ho diu irònicament), han estat  “elegits pels àngles”. Fins i tot menciona que allà, de veïnat,  té Hank Williams, aquell mític cantant country nord-americà de mitjan segle. Cohen no té pèls a la llengua i durant tota la peça deixa al descobert les misèries del seu ofici i trabuca més d’un mite,  sempre des del prisma del seu  particular sentit de l’humor.

Esper que aprecieu aquesta composició tan esplèndida i que, mentre l’escoltau, llegiu detingudament la lletra (està subtitulada al castellà en el vídeo que us deix) i així entendreu per què va ser premiat al premis Príncep d’Astúries de les Lletres. Per cert, a la versió qe us adjunt, el cantant canadenc està molt ben acompanyat per The Edge (guitarrista d’U2) a la guitarra i Bono (cantant del mateix grup) als coros.