Ara que ja fa calor en aquesta secció començarem un “especial d’estiu”, com les ràdios i televisions professionals. A partir d’ara (i durant unes setmanes) centraré les cançons en duets o col·laboracions especials entre dos artistes diferents. Després, quan la calor amaini, tronarem al nostre format habitual.
Per començar us mostraré la unió que es va produir fa un anys entre el mític Johnny Cash i Trent Renzor, líder de la banda Nine Inch Nails, el qual ja us vaig presentar fa temps en aquesta mateixa secció.
Johnny Cash (1932-2003) no necesstia gaire presentació. Va ser un dels pioners del country nord-americà i molt reconegut per la seva profunda veu. L'”home de negre”, ja que era així com se’l coneixia popularment, va popularitzar el country amb cançons com Man in black, I wak the Line o Ring of Fire. A pesar que la seva addicció a les anfetamines va posar en perill diverses vegades la seva carrera musical, va saber sobreposar-se i només una greu malaltia el va fer tombar ja a l’any 2003.
Trent Renzor, per la seva part, és líder de Nine Inch Nails (NIN), i, com ja vaig assegurar a un anterior article, és un dels millors compositors d’aquest segle. Ho ha demostrat amb els diversos discos de NIN o amb la banda sonora ambiental de films com La red social o Millenium (per la primera acosneguria un Oscar a la millor BSO i per la segona una altra nominació).
A continuació us present Hurt, composició de Trent Renzor (a pesar que molta get pensa que és de Cash) que parla del final d’una vida, l’acceptació dels errors comesos durant aquesta i ,sobretot, de redempció . La lletra és molt adient per la situació que estava atravessant Johnny Cash quan la va cantar: al crepuscle de la vida (de fet, va ser el darrer vídeo que va gravar), podent fer un repàs del que havia estat la seva exitosa carrera com a artista, els excessos i equivocacions (com l’addicció a les anfetamines)… De fet, qualsevol diria que la lletra és seva i que n’és un comiat (moriria poc després) . I és que com va dir Trent Renzor, molt humil per la seva part, “per mi aquesta cançó ja no em pertany; ara és propietat de Johnny Cash”.
El vídeo va ser gravat per Mark Romanek (reconegut director de vídeoclips musicals) a la pròpia casa de l'”home de negre” i recull diverses imatges de la seva vida quotidiana (la infància, la dona…). La veritat és que val molt la pena (va guanyar un premi Grammy al millor vídeo) i us ho deix subtitulat perquè entengueu bé el significat de la lletra:
Si ens fixament en la lletra de la cançó i pensam que és la darrera que va gravar Johnny Cash abans de la seva mort… La veritat és que se’t posa la pell de gallina mentre l’escoltes.
Es curiós com, al final de la vida, moltes vegades hi ha un sentiment de buit.
Neruda, Borges… i el nostre Salvador Galmés -en la seva lletra al Pare Ginard- crec que han mostrar desig “d’una altra cosa”