O tots moros o tots cristians

Aquesta frase feta tan desafortunada i amb connotacions racistes que encara avui empram, em ve fenomenal per titular l’article que us present a continuació. I és que si estem en crisi i, fins i tot, el presidentíssim Mariano Rajoy ens avisa que hem de fer “un pequeño esfuerzo necesario e imprescindible, porque en este momento no hay dinero para atender el pago de los servicios públicos”, no entenc com aquí en Bauzá i els seus gosen a les totes intentar apujar-se el sou entre un 15% i un 21%. 

Amb l’excusa que han reduït conselleries (la qual cosa em pareix molt bé, a pesar que després misteriosament se n’han inventat una per acontentar els populars eivissencs), la qual cosa provoca que facin més feina ja que tenen més obligacions,  l’equip del president Bauzá pretén millorar el seu sou (que ja és bastant elevat per si sol). No crec que evitant això sortiguem de la crisi, però si els de dalt demanen sacrifici a la població, el mínim que poden fer és donar exemple i estrenyer-se la corretja com tothom. Digau-li qüestió ètica, moral o com volgueu…  però fa molt mal fer esforços i renúncies quan els que t’ho manen no fan res de res.

L’excusa que posen pot semblar bona, però obliden que per exemple han obligat als professors i altres funcionaris a fer més hores de feina i a canvi no han obtingut precisament una apujada de sou com ells reclamen, ans al contrari (se’ls ha reduït per tercera vegada el seu salari). És a dir, tenim per una part uns polítics que com que tenen més càrrega de feina es volen apujar el sou, i per l’altra, uns funcionaris igualment carregats de més feina que els abaixen diners. I després els estranya que els polítics siguin tan odiats…

El millor de tot això és que el Tribunal Superior ha posat un poc de seny a tot aquest assumpte i els obliga a tornar els diners cobrats de demés. Però en Bauzá no pareix molt dispost a donar el seu braç a tòrcer i encara no descarta recórrer. Amb tota aquesta beneitura judicial ja duim gastats 9.000 euros públics (i jo me deman per què em de pagar nosaltres l’ambició d’un president? Si vol recórrer, que s’ho pagui de la seva butxaca, no?) i si torna a recórrer (ara al Tribunal Suprem) en serien un parell més.  Però mentrestant nosaltres cal que facem  “un pequeño esfuerzo necesario e imprescindible” (no faltaria més).

Tanta sort que dins del poder, encara en queda algun que davant tant de disbarats gosa dir la seva, com ara en Ramis, portaveu del Partit Popular, que molt encertadament opina que “hem de receptar-nos el mateix oli de ricí que donam als altres”.

Frase destacada: “Per molt elevats que estiguem, sempre ens seiem damunt el nostre cul” (Montaigne, pensador francès del segle XVI).

8 pensaments a “O tots moros o tots cristians

  1. El Sr Bauza es axì; Marrexi es segon poble en més deuta ( No herencia rebuda; De quant ell era es Batle ) Es batle de Marrexì ( Ell ) era es segon batle en més ajudans, despres de Calvia; I ara tambè vol ser es segon que més cobri, despres den Delgado, hi ha paga.

  2. No puc, ni vull,  corregir cap de les dades aportades per l’article. Efectivament de les coses més lletges que hi pot haver és donar lliçons als altres, i un mateix no cumplir amb el que predica. Si aquest retret el poguessim fer només al govern Bauzà, fins i tot ens podríem alegrar, sempre, això sí, després de què els tribunals l’hagin coŀlocat al seu lloc. Desgraciadament no és l’únic, encara que aquest article, i en general la majoria que surten a card.cat, ens ensenyin només aquest panorama. 

    En aquest sentit tenim el batle de capdepera que s’augmentà el sou un 40% i pels seus regidors un 25%, sense que això suposàs un problema per aplicar retallades municipals. 
    A Sant Llorenç mateix, la crisi no és obstacle per sumar un nou membre a l’equip de govern (fins i tot la crisi i la minva de drets és uns dels arguments aŀlegats pels interesats per enaltir el pacte de govern). En el pròxim ple veurem a quin preu.
    Així i tot, ningú arribarà als límits de Margarita Nájera als seus temps de batlesa de Calvià….
    I casos pperos també n’hi ha, i no seré jo ni qui els defensi, ni que els amagui. Aquest dies s’ha comentat, per exemple,  la poca vergonya que té una diputada del PP, Elvira Rodríquez, que a part de tenir 5 cases a Madrid, cobra dietes de desplaçament. El sentit comú ens diria que s’ha guanyat alguna mesura disciplinària  (amb devolució dels emoluments percebuts indegudament). Ella i els altres 63 diputats, i no crec que tots siguin del mateix partit, que residint a Madrid cobren aquestes dietes.

    Pel contingut de l’article, i per la data, supòs que en Pau degué treure la informació del Diari de Mallorca de dia 24, i també degué considerar oportú no incloure la comparativa de costos entre l’anterior govern autonòmic (735.352€) i l’actual (380.289€), que s’incloia al mateix article. Esper no te sàpiga greu, Pau, que hagi acabat de completar aquesta informació, més que res, perquè no altera gens la crítica que motiva el teu escrit.

    Pd: l’autor,editor, coŀlaborador, o comentarista en temes polítics de card.cat que sigui capaç d’escriure un article incloent-hi, a part de la corresponent i obligatòria crítica al PP, una lleugera autocrítica a ell mateix, al partit, ideologia, filosofia o forma de vida amb què es senti identificat, estarà convidat o convidada a berenar de panada amb trampó amb sa libèŀlula.(queda exclòs en Guillem Pont perquè aquesta proposta no suposa cap repte per a ell, però pot passar a berenar quan vulgui)

    • Uep libel·luleta meva… ja me pensava no apareixeries; tant de temps muda…
      De totes maneres, després de llegir el teu comentari, ja entenc el retard. Pareix que has escrit més induït pes “professor frustrat” , que sol·licitava la teva presència, que pel que realment tenies a dir (deu ser el preu de la fama je je). Pel que es veu, estàs ben d’acord amb el contingut de l’article, però molest pel subjecte que rep la crítica (que estrany…).
      És clar que el PP no és l’únic que no dóna exemple. Com tu bé poses, hi ha altres casos (i els que t’has deixat…) de diferents partits. Ara bé, a mi qui em posa el sou és el Govern de les Illes Balears (i és d’això que xerràvem), així que me permetràs que critiqui el partit que governa, no els batles de Capdepera, Sant llorenç o Calvià… que tu cites (els quals no vol dir que ho facin bé, però no tenen res a veure amb el meu article). Perquè m’entenguis, quan en Zapatero va davallar els sous als funiconaris per primera vegada, vaig anar a manifestar-me contra ell i el seu partit i vaig fer vaga, més enllà del partit que era, perquè era qui governava i en tenia la responsabilitat (no protestava contra els batles de Calvià, Sant Llorenç…) . En aquest cas és igual. Com diu el còmic de Spiderman “TOT PODER TÉ UNA RESPONSABILITAT” i no pots pretendre evitar-la. Al teu favor diré que qui governa s’ho ha guanyat a les urnes i quan prens decisions sempre és més fàcil equivocar-se i ser criticat que quan no en prens. Però és una qüestió de qui governa i pren les decisions principals, no de quin partit és, com tu vols fer veure.
      Sobre la font de l’article, no encertes gaire. La cosa ve de més enrere (recorda que per més inri ja és la segona vegada que el Tribunal fa enrere l’apujada de sous del Govern Bauzá) i és un compendi del que he anat seguint a la premsa en general (no només Diario de Mallorca) les darreres setmanes. De totes, si tens interès de saber quin article em va fer venir la xispa d’escriure l’article va ser aquest: http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2012/07/23/ramis-solo-podemos-pedir-a-gente-que-se-sacrifique-si-nos-sacrificamos/782050.html. És del 23 de juliol (un dia menys del que tu dius) i és quan en Ramis, portaveu del PP, ademt molt encertadament la hipocresia del seu partit. Així que no podia afegir la informació que tu a tota costa volies que posés. De totes, informació nova sempre és benvinguda i aquí queda recollida (no faltaria més). De totes, sobre aques aspecte ja mencion que el PP ha reduït conselleries “la qual cosa em sembla molt bé”. Però una cosa, no crec que llevi l’altra. No serveix d’excusa una reducció de costos per apujar-se el sou. Al meu institut també hem rebaixat costos, hem llevat professors… i no ens demanam una apujda de sou (ans al contrari, ens l’ha baixat).
      Finalment ja pots preprar un berenar. Per no anar més enfora te deix enllaç a articles on faig autocrítica:

      https://card.cat/2011/12/14/resposta-a-larticle-sobre-leducacio/
      https://card.cat/2012/07/29/resultats-de-lenquesta-de-card-cat-18/

      De totes maneres, per estalviar-te diners, farem una altra cosa. Si trobes algun article en què es critiqui el PP que sa libèl·lula no hagi intenrvengut com a “defensor de la causa”, quedarem en paus!!! Ja ja!!!

  3. Si hagués entès el teu escrit com una queixa d’un funcionari a qui regula el seu sou, no hauria fet cap apreciació. Però,  per ventura erròneament, la vaig llegir com una crítica a la gestió de recursos públics, i en aquest sentit hi afegia casos que fan mal al sentit comú, igual que el cas que centrava la teva atenció.

    Pel que dius, he errat en la identificació de les fonts. Si és així, no té sentit citar les xifres comparatives entre un i altre govern. En cap cas era com a excusa (ja deia que no alterava la teva crítica), simplement acompanyava la informació d’on creia que t’havies inspirat per fer l’escrit.

    En el tema del berenar, xerrava, conscientment, d’una panada perquè si bé veia difícil l’autoricrítica a card.cat en temes polítics, no ho creia impossible. Enhorabona senyor president, estàs convidat a una panada. L’esforç que suposa un punt d’autocritica corporativa en un article en tot un any, mereix la seva recompensa…jejejej

    Sobre les meves intervencions, on defens la meva opinió sense atendre a cap causa aliena, basta que cliquis en la secció de política de card.cat. La majoria d’articles contenen una crítica al PP, i no crec que hagi intervingut ni en una tercera part. Alguns cops per estar d’acord amb la crítica, altres perquè l’article se m’ha passat per alt, altres vegades perquè he trobat que ni valia la pena entrar a debatre i altres simplement per no fer-me massa pesat. Però no se’m podrà negar que som dels pocs, per no dir l’únic, que, sense gens de vergonya, quan he trobat criticable alguna mesura del PP ho he dit ben cara alta com per exemple aquests dies en l’avortament, o ja fa setmanes amb la supresió del servei tren+bus, l’actuació vergonyosa d’alguns diputats del PP com na Fabra o na E. Rodríguez i del propi partit en aquests casos, el dispendi de diners en fires turístiques (que solia protagonitzar el PP més que altres partits), algunes obres capitanejades pel PP baix el nom de cultura com l’Auditori de Manacor, o la postura del PP respecte a la llengua o alguns dels seus integrants com n’A. Pastor… N’hi ha ben pocs de comentaristes habituals afins a altres partits que hagin fet una autocrítica similar …., i beníiiiiiisim, que cada un escrigui o deixi d’escriure lo que vulgui, però presentar a sa libèŀlula exclusivament com un peó al servei d’unes sigles, les que siguin, no s’ajusta a la realitat.

    • Ja, ja, ja… au idò, ja estam en paus je je. Ni tu defenses sempre el PP (com jo he insinuat irònicament) ni noltros ens és impossible fer autocrítica (com tu deies, vull suposar que també irònicament). Així ha quedat demostrat, per la qual cosa mos podem guardar els nostres respectius berenars.
      De totes maneres, supòs que tothom defensa els seus interessos i la seva opinió i l’exercici d’autocrítica sempre ha estat un dels més difícils de realitzar (no només a card.cat, sinó que també entre partits polítics, de dretes i esquerres, particulars i altres mitjans de comunicació). No crec que ningú se’n salvi i card.cat tampoc (ni tan sols el nostre estimat Guillem Pont je je).

Respon a Pau Quina Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.