Avui, que els diaris van plens de la remodelació del Govern, hi ha hagut dues notícies que m’han indignat i m’han fet pensar que és hora de posar-nos en acció.
La primera fa referència a la mort per tuberculosi d’un jove senegalès a qui li fou denegada l’atenció sanitària a l’hospital d’Inca per no tenir tarja sanitària. Sobre quina esquena s’ha de carregar aquesta mort? En una societat avançada com la nostra poden passar aquestes coses sense que ningú n’assumeixi les conseqüències? Ens hem tornat de marbre?
La segona notícia duu per títol “La fam mata un de cada deu infants a Somàlia. Un estudi xifra en 258.000 les víctimes de la gana entre el 2010 i el 2012”. Aquesta notícia, com l’anterior, ens ha de colpir necessàriament i ens ha de fer respondre a aquesta qüestió: Què hi puc fer?
Imatge publicada pel Diari ARA. Una dona desplaçada per la guerra amb el seu nadó a l’Hospital de Banadir de la capital de Somàlia, Mogadiscio, en una imatge de l’agost de 2011.
Es molt indicnant sabre com hi ha multinacinals que en so beneficie de un dia, quasi sempre de gent esplotada, donarien manja per uns quans dias a tot el mon afamat; Se podrien penja medalles, quant normal-ment quant es primer mon dona qualque cosa en es tercer mon, mos ne solem penja de medalles, quant se realitat, mos limitam ha tornarlos una infima part de lo que les em espoliat; Perquè les em de segui espoliant? Perque les em de fer viura de llimosna? Perque no les feim ses infrusturas que nesecitan? Si no fos tan serio, diria que tenc més perques que el Sr Mouriño.