Amb la sala de l’Escola Nova plena de gom a gom, fins i tot hi havia algú que ho mirava des de les finestres del carrer, en Rafel Gómez Oliver (el presentador del programa d’IB3 “Tira, Tira”) i en Pau Quina Jaume, presentaren el documental A vegades somiam que fa uns mesos es va estrenar al Teatre de Manacor.El documental mostra, passa a passa, la feina que hi ha darrere d’una obra de teatre realitzada per la gent d’Aproscom: els sacrificis, les dificultats, les hores d’assaig, però també els plaers i les il•lusions que comporta. A més, a través d’alguns dels seus protagonistes aprenem com són , què pensen i, sobretot, quins són els seus somnis vitals.
On era s’editor més actiu i ditxaratxero de card.cat, es nostro estimat Serafí, omnipresent a tots els actes de les festes menys al documental del seu President? Està preparant un cop d’estat a sa Presidència???
Ja ja ja… q malpensat… Potser senzillament era a la inauguració del centre Elefant verd de la seva estimada amiga Catalina Ferrer que es feia a la mateixa hora.
És que ho ets malpensat…
Tornava de la música infantil dels “Petits Pirates” i m’havia d’anar a dutxar ja que a les 21:00 havíem quedat per sopar amb uns amics :P.
De totes maneres hi vaig enviar una espia (la meva cunyada) que em va confirmar que el moment en que es pot veure na Xisca que dorm (la tercera foto), era quan en Pau xerrava…
És el que tenim els profes que xerram massa je je
Ho veus Libêl.lula que ets mal pensat…
Gràcies Rafel i Pau. Un documental treballat, seriós i de contingut ben transcendent, al qual cal desitjar tots els reconeixements necessaris per a una ampla divulgació. De la mateixa manera que la tenen els infants, també hi ha adults que disposen d’una “mirada candorosa” que ens pot ajudar a orientar les nostres metes.
Gràcies a tu pel comentari
Enhorabona pel documental!!! Era la segona vegada que el veia i encara així vaig disfrutar com la primera vegada. Divertit, interessant, emotiu, per reflexionar, … que més puc dir: fantàstic! Mil Gràcies!