Us present una cançó que de per si ja és bona I’m afraid of amercians, però si a més hi sumam el fet que qui la canta és David Bowie amb la col·laboració de Trent Renzor (Nine Inch Nails); que el vídeoclip és una peça cinematogràfica genial;  i la lletra de la composició ens fa reflexionar… no podem demanar res més, no? 

David Bowie és tot un clàssic que no necessita presentació i Trent Renzor (de Nine Inch Nails),si sou seguidors d’aquesta secció, tampoc, ja que ja m’he cansat de dir més d’una vegada que és un dels millors compositors que existeixen actualment (a pesar que el seu rock industrial no sempre sigui fàcil d’escoltar).

En principi, si escoltam la lletra i veim les imatges de la cançó I’m afraid of americans (Jo tenc por dels americans), tot d’una podem pensar que el tema remet a la por paranoica post 11-S americana, però sabem que la cançó és anterior al tràgic succés. També ens pot fer pensar amb una crítica a l’ús excesiu de les armes en aquell país o, fins i tot, amb una visió “malaltissa” de la societat nord-americana, plena de temors i desconfiança.  I això és el més guapo d’una obra d’art (sigui música, liteatura, cine, pintura..): que té vida pròpia i pot simbolitzar moltes coses depenent del moment i del receptor, més enllà de la intenció primogènita de l’autor.

I quina era la intenció verdadera de David Bowie i Trent Renzor amb aquest tema? Segons el Duc Blanc (Bowie): “és més que hostil la manera com els nord-americans diuen Nascut als EUA. Jo estava viatjant a Java quan el primer McDonald obrí. Era com la invasió d’una cultura homogeneïtzada. I és  tan depriment… la construcció d’un altre món de Disney. S’estrangula la cultura indígena i redueix l’expressió de la vida.”

Idò ja ho veis, per ell, era una crítica a la invasió cultural americana arreu del món, és a dir contra la globalització (per això al videoclip el protagonista se sent perseguit per la cultura americana, simbolitzada en diferents persones, ambients i sobretot en un tal Johnny). A pesar que aquí hem de dir que en això hi hem col·laborat tots, no tota la culpa és dels americans…