LSG – La vida a les possessions

La narrativa de Salvador Galmés és des de múltiples vessants, i de banda el retrat de l’autor, un broll d’informacions. Un dels vessants, ja assenyalat, de forma inequívoca per Pere Rosselló Bover és el de la contextualització de la deriva del viure en la Mallorca pre turística.Es un dels diversos caires que, a vegades, hem treballat des de ses Sitges. Així utilitzàrem “En Tòfol” per treballar els diversos rols que es donaven a la comunitat d’una possessió.
Entre altres coses diu:

-Que has perdut res, Tòfol? -li preguntà amb maliciosa sol·licitud, n’Aina, la pubilla de la casa, una esclator de jovenesa i bon humor. (…/…)
El porqueret treia la guarda. Duia la llendera de les corretjades enrevoltada a un braç i el garrot arrossegant, tot ell abstret en la tasca artistico-filharmònica de fer un fabiol de canya amb un mal trinxet ple d’osques. N’Aina i la madona tragueren les fogasses de la premsa que regalimava serigot, negretjant de mosques. Els missatges se n’anaren als seus quefers i en Tòfol, després de girar en va tot el munt de rabassons, se n’anà a junyir el parell, donant la bossa per perduda.
El dia era clar; l’atmosfera quieta (…/…)
L’oguer feia corda de palmes; el pastor collars de mata, amb un uixol, per les ovelles; n’Aina feia calça; els altres cellaven faves.
Un llum d’oli penjat en el pinte embellumava la cuina negrenca. Dins la foganya hi cremava el sagrat foc familiar (…/…) Passaren la corona. L’amo deia davant, passejant-se per dins ses cases per enganar la son.
L’oguer posà l’olla de l’escudella en el foc per recalfar-la, sobre els ferros triangulars, típics de la cuina pagesa.
Un moix negre, arrufat fins llavors su-ran de la foganya, s’alçà pererosament, apuntalant les cames davanteres, pontant l’espinada i eriçant les cerres, com una creta. El ca de pastor no se movia encara, però sa mirada atenta i filosòfica no deixava escapar cap detall.
L’amo donà ordres per l’endemà.
(…/…) L’oguer, el missatges més vell i antic de la casa, fonc, com sempre el primer que anar a fer-se l’escudella

Alguns mots (DCVB):
CORRETJADA f. b) Instrument compost d’un garrot que a un cap duu una llendera per a pegar a les bísties (Mall., Men.); cast. azote, látigo. 
FOGASSA f. || 3. Peça de formatge, semblant a un pa (Mall., Men.); cast. queso.
SERIGOT o XERIGOT m. || 1. La part aquosa de la llet, separada de la coagulable; cast. suero. 
OGUER, -ERA m. i f. Eguasser, guardià de les eugues (Mall.); cast. yegüero
CELLAR v. tr. || 1. Llevar la cella a les faves (Mall., Men.); cast. decentar. 
EMBELLUMAR v. tr. Enlluernar (Mall.); cast. deslumbrar
RESCALFAR (o recalfar). v. tr.Tornar escalfar; cast. recalentar. 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.