Així com a la darrera Taula Rodona (la de les eleccions) vaig ser bastant crític de com havia anat tot plegat, he de dir que he quedat bastant satisfet d’aquesta darrera Taula que ha organitzat Card.cat. I per diversos motius…
El primer, perquè tots i cada un dels membres que vaig convidar a la Taula Rodona varen acceptar la proposta immediatament i sense emperons. Efectivament, na Dolors Sánchez (com a representant de l’equip de govern), na Catalina Ferrer i n’Antoni Aguilar (oposició), na Maria Domenge (comerciants), na Bàrbara Tanjona (veïnats), i en Guillem Mascaró i en Pere Joan Mas (Policia) van quedar més que bé donant la cara davant del públic i exposant el seu punt de vista. Pot ser una primera passa per recuperar la bona salut democràtica i activar la participació ciutadana. Moltes gràcies a cada un d’ells.
La representació política
La societat civil representada a la Taula
En segon lloc, perquè el públic assistent es va apropar a la quarantena de persones. Si bé encara és millorable (i, de fet, confiem a augmentar-lo futurament), si ho comparam amb els Plens (màxim dues persones) no està gens malament. I demostra que als llorencins sí que ens importa la política, sobretot quan és un tema proper (no xifres abstractes ni lleis o normatives que no entenem) i se’ns deixa participar (donant-nos veu). Tot això em confirma de cada vegada més la meva tesi que he repetit aquí més d’un cop: el problema dels Plens i el poc públic que atreu no té res a veure amb l’apatia de la gent, ni amb l’horari, senzillament és que el format ha quedat obsolet, per ser massa poc àgil i, sobretot, gens participatiu.
En tercer lloc, també em va agradar veure que la gent assistent va participar del debat. De fet, no s’aturaren de fer preguntes o dir la seva, fins al punt que un servidor va haver de llevar la paraula al pobre Martí Mec perquè ja era l’hora d’acabar (ja passaven les 21.30 h). Ben amagadetes duia una bateria de preguntes alternatives per si el debat no s’animava, però ja ho veis… no en vaig haver de fer ni una!
Per acabar, i això ja a nivell personal, i com bé remarca en Guillem Pont al seu article (gràcies, per cert, per la part que em toca) el moderador, que era un servidor, va dur un poc millor això dels torns i del temps respecte a l’anterior Taula Rodona (i això que aquest pic era més difícil ja que intervenia el públic). Tampoc em vull bravejar de demés; de fet, sé que vaig fer més d’un error (per exemple la Policia va superar el temps d’exposició i no els vaig saber aturar), però només volia apuntar que em vaig sentir un poc més còmode en el meu paper. Qui sap… potser després d’uns quants debats més em converteixi en un autèntic professional…
El moderador posant ordre
Sobre la Taula en si, em vaig endur la impressió que majoritàriament la gent de Sant Llorenç vol un Carrer Major sense cotxes. Quasi totes les intervencions del públic anaven cap a aquesta direcció i els exponents de la Taula Rodona (polítics, veïns i comerciants) també n’eren partidaris. La diferència estava només en els matisos:
- PP i veïns no es conformaven a tancar el Carrer Major els caps de setmana, també voldrien que es fes els dies feiners (és a dir, que sempre fos d’ús exclusiu per a vianants, excepte residents i càrrega i descàrrega).
- L’equip de govern i PI es conformaven amb com està fins ara: només tancat els caps de setmana i dies festius.
- Els comerciants, si bé veien amb bons ulls tancar el carrer, consideraven que alhora s’haurien d’habilitar aparcaments ja que més d’un negoci havia perdut clientela a causa d’aquest tema. Potser en aquest sentit l’equip de govern hauria d’executar al més aviat possible (dins la mesura d’allò raonable, és clar) el seu projecte d’aparcament a la Unitat Sanitària.
En resum, tot un tast de què pensa la societat civil i política llorencina d’aquest tema. Esperem que hagi servit per alguna cosa i que sigui el principi d’un grapat de debats… Card.cat segur que serà allà.
