Avui al “Diario de Mallorca” es poden llegir unes declaracions dels diputats i senadors que els illencs escolliren a les darreres eleccions estatals (tots ells de partits amb seu a Madrid) a on afirmen sense cap classe de vergonya que mai seguirien l’estrategia de partits com el PNV o Nueva Canarias, de donar suport a uns pressuposts del govern a canvi d’importants inversions per a les seves respectives comunitats autònomes. Afirmen a més que si tots els partits actuassin igual a Madrid “seria el caos” i que les inversions i el finançament no poden dependre d’aquesta classe de negociacions.

Queda palesa així la inutilitat de tots aquests personatges tant dels partits tradicionals (PP-PSOE) com del que anomenen la “nova política” (Podemos-Ciudadanos).

• Com poden afirmar aquests diputats que mai donarien suport a uns pressuposts que permetessin per exemple millorar les ràtios d’alumnes pagar els llibres o el menjador a l’escola o eliminar els més de 100 barracons que hi ha als nostres centres escolars?
• Com poden afirmar que no donarien suport a uns pressuposts que ens permetessin construir centres de dia o residències PÚBLIQUES a les nostres illes amb uns preus molt més assequibles que no els vergonyosos 1800 € que, com a mínim, ens costa ara una plaça?
• Com poden afirmar-ho sabent que aquests recursos ens permetrien millorar les nostres carreteres, tenir d’una vegada per totes una xarxa de transport públic digne i assequible i una molt millor gestió de ports i aeroports?
• Com ser tan cruels si saben que aquests recursos permetrien fer minvar el temps a les llistes d’espera dels nostres hospitals i també permetrien ampliar els horaris dels centres de salut dels nostres pobles?
• Com poden dir això si saben que aquests recursos ens permetrien la contractació de més policia local i personal per poder assumir la ingent quantitat de turistes que es passegen per les nostres illes i tenir un millor control de la situació?
• Com poden mirar-nos a la cara i dir-nos que no ho farien encara que aconseguissin un pacte fiscal com el que té el País Basc o l’exempció total de l’IVA que tenen els habitants de les Illes Canàries?

Per justificar-se a més, com si nosaltres fossem beneïts, afirmen que fer això suposaria un caos, com si no hi hagués països -els Estats Units d’Amèrica per exemple- a on els diputats de cada estat tenen llibertat de vot (i vaja si l’exerceixen!), fet que provoca que qualsevol cosa que afecti a tota la població s’hagi de negociar estat per estat per d’aquesta forma fer un repartiment de la riquesa molt més just i equitatiu per a tots, que evita d’aquesta manera el biaix negatiu enorme que patim els habitants de les Illes Balears envers d’altres regions en tots els aspectes abans esmentats.

Queda clar amb aquesta actitud que aquests diputats i diputades, lluny de fer sentir la nostra veu, no faran res més que el paper que feien aquells negres en temps dels esclaus que consentien fuetejar i maltractar als seus a canvi de les molles i el “perdó” que li oferia el seu propietari,