1980
En el mes de febrer hi ha un article de cinc pàgines, en el qual l’Escola de mallorquí (que entre els mestres només comptava amb en Guillem Pont i jo), proposava uns determinats criteris a l’hora de canviar els noms dels carrers del poble, ja que en el plenari del mes passat s’havia acordat admetre propostes en aquest sentit. Algunes de les que proposàrem eren les següents: Posar-los a tots en català estàndard, conservant només la forma salada en els de caràcter popular, com per exemple Carrer d’es Pou; eliminar tots els que feien referència a la Guerra Civil, tant de persones com de símbols (Franco, Carrero Blanco, Victòria, Belchite…); conservar els relacionats amb la història i la cultura de Mallorca i afegir-hi els d’alguns personatges que hi manquen (Rei Sanç, Antoni Maria Alcover, Costa i Llobera…); conservar els de caràcter religiós que ja s’han convertit en populars (Carrer de la Creu…); conservar els de personatges locals que s’hagin distingit en algun aspecte (Salvador Galmés, Jaume Llinàs…). Val a dir que moltes de les nostres propostes foren acceptades per l’Ajuntament.
La revista corresponent al mes de març està pràcticament tota dedicada al primer aniversari de l’Ajuntament democràtic. A la portada, vaig fer el dibuix d’un pastís en el qual el símbol d’UCD agombola totalment el del PSOE, com una metàfora del que estava passant a l’Ajuntament; a continuació hi ha una entrevista al batle, de quatre pàgines i signada per Flor de Card, a la qual no li estalviàrem cap pregunta compromesa; en Guillem Pont va fer una article titulat “Podem continuar cercant la utopia”, fent referència a què el que teníem no era el que ens havíem imaginat; n’Ignasi Umbert (PSOE) i Antoni Riera (GISC) van publicar sengles col·laboracions aportant els punts de vista de les seves pròpies agrupacions polítiques; i jo vaig fer un article analitzant la manera com havien anat canviat els poders reals l’Ajuntament al llarg del passat any.
El mes d’abril ens donàrem un descans de la política –sense deixar les seccions habituals que en feien referència: acords de l’Ajuntament, Crònica informal, Espipellades…– i publicàrem un article de dotze pàgines sobre “Els nostres universitaris”, amb textes de Guillem Pont i dibuixos de Guillem Nadal. També deixàrem constància de la visita que ens va fer l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, convidada pel Club Card i encapçalada per Josep Maria Llompart i Jaume Fuster, que van passar un dia a Sant Llorenç com homenatge a Salvador Galmés.
Pel juny na Maria Galmés i jo començàrem una sèrie d’articles sobre “Instruments tradicionals de Mallorca”, que anys més tard vaig continuar amb Pere Orpí i que va acabar el 2009 amb la publicació del llibre “Sons de Mallorca”, amb textos de Pere Orpí, dibuixos meus i un DVD d’Antoni Nicolau.
La revista corresponent als mesos de juliol i agost estava tota dedicada al Card en Festa: a la portada hi havia un dibuix meu de l’amo Antoni Fai i en Pep de Son Berga; en Guillem Pont feia una anàlisi de l’evolució històrica del grup; Ramon Lladó entrevistava en Bartomeu Massanet, de ses Sitgetes, ànima de l’agrupació; don Antoni Galmés presentava la IV Trobada de Balls Mallorquins i, a més, publicava un article sobre les diferències entre els balls de diversos indrets de Mallorca; finalment, es retia un homenatge a l’amo Antoni Fai.
A darreries d’aquell any, dos grans artistes començaren a publicar els seus dibuixos a Flor de Card de manera habitual: el mes d’octubre, en Bartomeu Matamalas, músic, dibuixant i escriptor, va iniciar una sèrie de col·laboracions en forma de còmic, adaptant textos d’escriptors de reconeguda fama (Miquel Àngel Riera, Borges, Antoni Mus…) que es va allargar durant alguns anys; el mes de novembre, Guillem Nadal, que de més jovenet ja havia dibuixat els acudits de Guillem Quina, va començar a publicar portades, d’una qualitat manifestament superior als dibuixos que havia publicat fins aleshores.
Imatges: La dels mixtos és de Guillem Nadal; la de les Solituds, de Bartomeu Matamalas; les altres dues són meves