Idees anteriors  si així es desitja, es podria treballar perquè el nostre fos “Municipi educador”. Caldria dotar recursos, demanar opinió i treballar per a la igualtat.

El primer principi de la Carta de Ciutats Educadores, del qual ja se n’han tocat dos aspectes, fa molta incidència en el tema de la igualtat.
De la necessitat de prendre mesures adients per “eliminar els obstacles de qualsevol mena” que puguin impedir l’exercici del dret a la igualtat. Incloent-hi les barreres físiques.
La part física és potser la més tangible.

No he fet un estudi en profunditat ni tampoc l’exercici mental de trescar amb una cadira de rodes o amb un cotxet d’infants. Des de la distància diria que hi ha de tot, des de centres on el tema és atès amb delicadesa (per exemple l’Ajuntament o l’Espai 36), fins a solucions encara per atendre (com per exemple aceres sense espais adequats), passant per solucions dissortades, com aquella que “facilita” la pujada a l’Estació. En tot cas qui ho hauria de dir és qui es veu en la necessitat de transitar en cadira de rodes o empènyer un cotxet d’infant.

Si les barreres físiques són tangibles i mesurables més subtils resulten les barreres culturals. La recerca de l’equilibri entre la llengua i cultura receptores i la idiosincràsia de cada un dels variats i plurals nouvinguts.
Oferir igualtat en aquest sentit implicaria, sens dubte, oferir vies i programes d’integració.

No resulta, tampoc tasca fàcil. Implica voluntat, energia i cost econòmic. Però si no es treballa sorgeix la possibilitat dels guetos o grups tancats i poc o gens relacionats, els llorencins “de sempre”, els llorencins originaris de la península o de Sud-amèrica que disposen de treball estable, els originaris d’Alemanya o d’altres nacions d’Europa que potser no necessiten treballar i els llorencins arribats del Magreb o d’altres indrets que no sempre gaudeixen d’estabilitat laboral…
Tampoc no hi ha estudis referits al tema però, aparentment, ni els nombrosos alemanys que viuen en el nostre entorn, ni els nombrosos magrebins que hi ha instal·lats mostren desitjos d’integració. A dir ver, els mateixos que mostren determinats nouvinguts, pocs, de la Península que voldrien que Mallorca fos un apèndix dessaborit d’Extremadura o de Castella.

Si es vol oferir un “dret a la igualtat” segurament primer s’hauran de treballar les diverses maneres d’entendre la vida i arribar a consensos sense menystenir tampoc la llengua i cultura del municipi.

Possible proposta de millora: – Treballar, si cal, alternatives a les barreres físiques
– Fomentar la figura del mediadors culturals per poder establir ponts de connexió entre les diverses cultures.

(Imatge: Pujada a l’Estació. Barreres físiques)