Fonoll (Foeniculum vulgare. Mill)
Jo tenc, tots tenim, la nostra llista d’olors d’estiu. Un perfums interioritzats que sentim i recordam, en general, en una determinada època de l’any. Segurament ens costaria descriure’ls -no tots tenim les qualitats dels enòlegs capaços de retolar etiquetes amb descripcions de matisos- però quan el sentim, els recordam perfectament.
La pràctica em diu que si féssim una mateixa pregunta -quin són els teus perfums d’estiu?- a una dotzena de persones diferents, les respostes, tant en nombre com en varietat, serien dispars. Segurament alguns d’aquests perfums serien compartits, però les llistes serien diferents.
Comptant amb la diversitat, al meu entendre, aquesta planta feria part d’algunes de les llistes.
Per la seva floració, pel seu ús com a condiment -per encistar figues, cuinar caragols, enllestir rostits, més encant per salar olives…-, per la seva abundància als camps i vores de camins, per la seva singular forma, i pel seu singular perfum i sabor dolcenc i anisat, és planta ben coneguda.
El DCVB en fa la següent descripció:
FONOLL o FENOLL m.|| 1. Planta umbel·lífera de l’espècie Foeniculum officinale, que es fa fins a 1’50 m. d’alçada, té el tronc dret, estriat i ramós, les fulles molt dividides en lacínies nombroses, filiformes i llargues; umbel·les de 15 a 20 radis sense involucre, flors grogues i fruit oblong; és planta aromàtica, freqüent en els camps i vinyets (pir-or., or., occ., val., bal.); cast.hinojo.
Informacions:
Cançoner 2.0
Herbari virtual
Menuda natura
Viquipèdia