Tal vegada s’ha de considerar mot perdut perquè el costum d’estar a la gotzó (descomptant algunes excepcions), aquí, de forma aparent es va perdent.

No es veuen homes a fora vila descansant a la gotzó, o caminant a la gotzó mentre s’arrepleguen garroves o altres “feines” més personals…

El DCVB mostra:

GOTZÓf.
Estar a la gotzó: estar ajupit, amb els genolls doblegats i descansant el cos damunt les puntes dels peus (Mall.); cast. estar en cuclillas. Y ara drets, y ara asseguts, y ara a la gotzó, Alcover Rond. i, 292. A la gotzó, mitja dotzena de forçarruts l’aguantaven, Vidal Mem. 88.
Fon.: goʣó (mall.).

 

AGOTZONAR-SE v. refl.
Posar-se a la gotzó; acotar-se sostenint el pes del cos damunt les puntes dels peus, sense tocar amb les anques en terra; cast. ponerse en cuclillas. Na Magraneta s’agotzona devant sa mala veya, li posa es cap demunt sa falda, Alcover Rond. i, 106.
Fon.: əɣoʣonəɾsə́, əɣoʣonəʦə́ (Manacor).
Etim.: format damunt gotzó.

Aportació sorgida d’una conversa entre Antònia Bonet, Guillem Bonet i Caterina Pons
Imatge de Google. Infant agotzonat