Caminar sobre les serrades crestes que conformen les pedres malmeses per l’onatge i el temps és tot un joc d’equilibri i de càlcul de possiblitats.
Un exercici senzill i alhora ben interessant que, potser, despert la imaginació.
Per jugar-hi basta anar una mica més enllà del Castell de la Punta de n’Amer.
Una imatge de les crestes, la mar -sempre imponent-, el paisatge, la transformació del litoral, els núvols multiformes i fugissers serveixen de canemàs a una idea del psiconeuròleg Breznitz.
Ens costa (em costa) sortir de les rutines, però cal fer coses noves (i que impliquin esforç).
Afegiré al lema que ja tenc d’en Rafel Nadal: (“Vamos!”) el de “Cal fer coses noves” (i sobretot el parèntesi que el remata com una pujada impecable i implacable a la xarxa). I ja que hi som: obrim tots els parèntesis, que els mots i les persones d’arreu del planeta circulin en llibertat, que surtin “de l’alfàbia”, com deia a la revista de paper “Flor de Card” el poeta Guillem Femenias, avui reconegut cuiner. Salutacions a aquests dos Guillems!!