Certament, avui matí passejant pel carrer m’ha sorprès sentir el característic tec-tectec que fa quan amb un petit martell es va rompent la segona i dura clovella de les ametles.

Certament no és que el costum de fer torró a l’entorn de Santa Caterina -es conegut que els sants a Mallorca acostumen a tenir vuitada-, s’hagi perdut, no. Diria que, sortosament, encara es serva, el costum de fer torró, com el costum de fer matances o fer ensaïmades casolanes altes i esponjoses. Però, a dir ver són costum que es van perdent, si no es fomenta segurament es tracta de deixar passar una generació i au!, serà record i n’haurem sentit parlar.

De fet aplicant formules senzilles, si mes no tan complicades com la que mostra el DCVB : “Massa feta d’ametlles, pinyons, avellanes o nous torrades, amb mel i a vegades amb sucre, blanc d’ou, etc., i cuita fins a un punt variable de consistència; és una menja pròpia de les festes de Nadal; cast. Turrón.”, a nivell de grup el costum de fer torró és ben viu. El que abans es feia a nivell familiar , amb una petita capoladora manual -que havien d’haver berenat bé per fer les darreres passades- ara es fa gairebé de forma semi industrial. Capolant ametles torrades i sucre se’n fa per consumir i regalar.
Normalment, en aquests casos, es compren el bessó d’ametla net, cru o torrat. Per això m’ha sorprès el tec-tectec.

Val a dir que, de banda les barres de torró,de format semblant a les comercials també perviuen les “coques de torró” (bessons d’ametla crus o torrats entre neules) o de Nadal (segons el DCVB: la que es pasta amb ametles, pinvons i altres ingredients, per a la col·lació del dissabte de Nadal) i el “tambó d’ametla” (una capa de bessons d’ametla torrats lligats amb sucre cuit).

Informacions:
Viquipèdia
ses Sitges (fitxa didàctica, per si es vol treballar amb infants)

Imatge: “Amargos” un altre dels dolços nadalencs