He hagut de patir les molèsties d’una unglera -no confondre amb panadís, també perdut- per adonar-me’n que el mot és perdut.
Es tema estudiat i sabut quan dues llengues comparteixen un mateix territori, si no s’adapten mesures de compensació, la gran es va menjant la petita. Basta veure -filòlegs a banda- l’enfilall de castellanismes que, de forma inconscient i diària, normalment empram.
Per sortir del “uñero”, s’ha fet precís tirar consulta.
El DCVB mostra:
UNGLERA m.
Carnot que es fa a l’arrel d’una ungla; ferida que fa l’ungla quan creixent defectuosament penetra dins la carn; cast. uñero.
PANADÍS m.
Inflamació aguda del teixit cel·lular dels dits; cast. panadizo.
Fon.: pənəðís (or., bal.); panaðís (occ., val.); pənəlís (Palma); pəɾəðís (or., men. vulgar).
Sinòn.: arístol, espitlla, naixedura, rastella.
Etim.: del llatí panarīcium, mat. sign.
Carnot que es fa a l’arrel d’una ungla
No és fa a l’arrel de l’ungla,en Borja Moll era filòleg,no ho contolava tot
REMEI DELS ARÍSTOLS
Una unça d’oli de d’avet, un pessic de sal, un pessic de sutge. Es remena ben remenat i es posa damunt de l’aristol. Un clofoll de ceba blanca. Escaldufat es posa damunt del pegat.