La flor d’un garrover mascle -aquí li diem “bord” perquè no fa garroves- resulta un bon canemàs per presentar, de forma críptica, una idea substancial, rotunda, transcendent: cada un viu segons el relat que s’ha anat formant, derivat de gens i experiències.
En les meves escadusseres experiències d’acompanyament, en moments circumstàncials, a altres persones ho he pogut comprovar: pots anar fent preguntes fins que topes amb una resposta aparentment -si més no ho sembla- descontextualitzada, improceent, arbitrària…
A l’estil “és cosa de Déu” o “ho vaig veure a internet”, “es la meva paraula” i altres semblants.
Cal agafar distància i reflexionar.
Indagar sobre el nostre relat vital, resulta entretingut, formatiu i transformador.