Te un bon quefer!
Segurament no s’ha de considerar perdut del tot.. Com molts d’altres, persones de determinada edat encara l’usen. Però és un mot que es va substituint per feina, “tarea”, tasca o altres variants.

El DCVB mostra:

QUEFERm.
|| 1. Ocupació, treball; cosa a fer; cast. quehacer. «Jo no puc anar enlloc perquè tinc els meus quefers». «L’amor la pintaren cega | a dalt d’un escudeller; | com la pobra no s’hi vea | a tots donava quefer» (cançó pop. val.). Busca qui t’ha pegat, si no tens atre quefer, Rond. de R. Val. 60. La seva mare… escarrassada amb els quefers de casa seva, Ruyra Pinya, ii, 141.
|| 2. (dial.) Gran quantitat, multitud (Mall.). «Al punt n’hi comparegueren | de dimonis un quefer, | i an el pobre cavaller | a l’infern el se’n dugueren» (cançó pop. Mall.). Dobles de vint de carassa, | també en tenc un gros quefer, entremès mallorquí (ap. Alcover Cont. 454).
Refr.—a) «Quant més roín és la cosa, més quefer dóna» (val.).—b) «Qui té diners, fa sos quefers»: significa que amb diners es poden fer moltes coses.
Var. form. ant.: queafer (Los ne varen donar grans queafers, Boades Feyts 15).
Etim.: substantivació de la locució què fer.

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google