Justificació:
Alguns assenyalen que si la població mundial és de 7.800 milions de persones, idò hi ha 7.800 milions de maneres de entendre el món i veure la “realitat”.
Parlam, idò, de termes generals.
La majoria pensam ser una mica millors que les altres persones que ens volten. Un jo en sé més que tu.
Creença que es pot manifestar de varies maneres: bravejant del que som o he fet, mostrant el que se que sols jo se fer, estufant la cua com els pagos en el vestir, en el tenir… o simplement dejectant el que son o fan els altres.

Experiències:
L’autor assenyala: “La majoria de nosaltres es considera més atlètic, intel·ligent, organitzat ètic, lògic, interessant, just i saludable, per no parlar de l’atractiu, que la mitja de les persones” fent referència, entre altres, a un estudi de J. Kruger publicat el 1999

Però la cosa no acaba aquí, també assenyala “Resulta irònic, però la propensió a considerar-nos millors que la mitja ens fa creure que som menys propensos a creure-ho que la mitja”. citant un estudi de E.Pronin, D.Y.Lin i L.Ross publicat el 2002

I efegeix “No sempre ens consideram superiors, però quasi sempre ens consideram únics. Fins i tot quan feim el mateix que fan els altres, acostumam a pensar que ho fem per motius exclusius”. E.E.Jones i R.E. Nisbett, 1972
Font:
La recreació deriva de les aportacions del professor de psicologia de la universitat de Harvard Daniel Gilbert (2006). “Tropezar con la felicidad”. Barcelona:Ariel. Però el concepte també és relacionat en altres estudis del comportament.

Conclusions/Aportacions.
-Prendre’n consciència ja és, potser, una passa llarga.
-Aprendre a detectar aquesta vessant d’egolatria, tant en el propi actuar com en el de les altres persones.

Imatge “Loggia di Psique” de Rafael