L’ha engospat!, es deia quan es tirava un tos de pa a l’aire i el ca l’agafava sense deixar que arribás a terra.
També es pot sentir aplicar a idees o paraules quan l’interlocutor, sense gaire explicacions, ho entén a la primera.
Ara els cans no mengen pa i, en tot cas, “engospar” s’ha anat substituint per “agafar” o per -encara més dissortat- “pillar”.
El DCVB mostra:
ENGOSPAR v. tr.
Agafar en l’aire una cosa, sense deixar-la arribar en terra, sia amb la boca, sia amb les mans o amb altre instrument (Mall.). Aqueixa balena va esser que engospà Na Catalineta, quant sa dida i sa seua fiya la tiraren dins mar, Alcover Rond. viii, 115. Y la perdiu és engospada pel ca fidel, Salvà Retorn 55.
Fon.: əŋgospá (mall.).
Sinòn.: copsar, emparar, emplomar, empomar.
Etim.: incerta, probablement relacionable amb copsar. Sembla que caldria considerar engospar com a derivat de guaspa, ‘punta de bastó’; no seria estrany que engospar significàs originàriament ‘agafar amb la punta del bastó una cosa al vol’.
Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google
M.agrada 😀