Justificació:
-Perquè hom sent com a seus determinats colors que defineixen un equip de futbol malgrat un entorn anvers?
-On arrelen els nostres convenciments?
-Per què mantenim al llarg dels temps unes mateixes creences?
-Per què la controvèrsia en els debats enforteix el nostre posicionament?

Experiències:
El grup experimental eren dones treballadores de Yale totes partidàries de la realització de campanyes sobre el control de natalitat. La meitat d’elles signaren una petició pública perquè es subministràs informació als alumnes de l’escola secundària.
La meitat de les que havien signat, i també la meitat de les que no havien signat reberen un convincent fulletó que informava sobre les raons per no administrar informació sobre el control de natalitat.
Posteriorment, al demanar voluntarietat sobre el tema es comprovà que la lectura del fullet informatiu havia afecta les dones -casades que vivien a Yale- que no havien signada la petició pública. Alhora que es donava l’efecte contrari a les que havien signat provocant viva reacció contra el fulletó informatiu.
Es a dir “quan es sosté vehement una creença feta pública, els arguments que s’hi oposen sols serveixen per reforçar-la”
Font:
La present recreació deriva de Sutherland, S. (1996). “Irracionalidad: El enemigo interior”: Madrid:Alianza. Mostra una investigació de Kiesler, Mathog, Pool i Howenstein de la universitat de Yale

Aportacions/Conclusions:
-Prendre consciència de la transcendència de la posició publica que s’hagi pogut fer en els diferents camps.
-Intentar esbrinar on arrelen els propis convenciments.
-Determinar els pensaments i compromisos que deriven d’un inequívoc posicionament públic. -referits a llengua, creences, ideologia, identificacions vàries…- que puguin derivar d’un efecte bumerang.
-En les discussions entre dues persones l’oposició a les manifestes creences alienes, en comptes de debilitar-les, les reforça.

(Imatge de Viquipèdia)