Parlant de vent i arbres sorgí el mot a la conversa. No és idò mot perduts, si mes no, en l’entorn agrícola.
Potser resulta interessant que surti a rotlo per la predominança de la tercera de les accepcions, un castellanisme que recull l’Alcover-Moll.
L’interlocutor es referia a branques sobrants dels arbres joves, però consultat el diccionari és mot de múltiples accepcions.
El DCVB mostra:
1.RAMERAf.
|| 1. Conjunt de rama, de branques d’un arbre o arbust, i fins d’una planta herbàcia (Bal.); cast. ramaje. Conec els carros cansats qui porten munts de ramera, Ruiz Poes. 75. Les trumfes… si es fessin en lluna nova tirarien només que en ramera i no trumfarien, Serra Calend. folkl. 20.
|| 2. Conjunt de crins de la coa d’un animal (Men.); cast. mosqueador.
|| 3. Ram d’escombrar (Inca); cast. escoba, abaleador. Aquell gat… eriçada branda arreu la cua com una ramera d’escombrar el forn, Caimari Edif. 42.
|| 4. Franja o serrell que es forma a cada cap del vencill i que serveix per a fer el nus (Sencelles).
Fon.: rəméɾə (bal.).
Etim.: derivat de rama.2. RAMERA f.
Ramat, conjunt nombrós de caps de bestiar (occ., val.); cast. rebaño. «Una ramera d’ovelles» (Falset); «Una ramera de porcs» o «de bous» (Calp).
Etim.: derivat del llatí ramu, ‘ram’ (cf. ramat, que té el mateix origen amb diferent sufix), o bé variant de rabera produïda per analogia de ramat.3. RAMERA f. (castellanisme)
Prostituta. Ramera puta honesta: Meretrix, Nebrija Dicc. Moltes rameres han deixada la mala vida, se són convertides, Torra Dicc. Treballar com una ramera: treballar excessivament, escarrassar-se (Montblanc, en el llenguatge de les dones).
(Imatge de Google)