En la realització de la tasca, sense pensar-hi, va sortir a la conversa -Has fet les baldanes?.
En la primera de les accepcions, la utilitzada, és un d’aquell mots que tenim emmagatzemats de forma inconscient, per haver-els sentit alguna vegada. A més té el valor afegit de la referència a Flor de card de Salvador Galmés.

També s’usa la quarta de les accepcions. El guisat de baldana de me. entre altres coses amb patates i pastanagò, és un plat deliciós.
Desconeixia les altres accepcions

El DCVB mostra:

BALDANAf.
|| 1. La perifèria o superfície exterior d’una cosa (Mall.). a) La falda d’una muntanya. Anar baldana-baldana: anar voltant un puig per sa part més baixa (Manacor).—b) La part exterior del brancatge d’un arbre o d’una mata (Mall.). Ses baldanes: la fruita que està a les branques més foranes i baixes d’un arbre;—la part de brancam que penja damunt una propietat veïna d’allà on està l’arbre (Campanet, Artà, St. Llorenç des C.). Pellucant les baldanes d’una figuera, Galmés Flor 127.
|| 2. Part exterior baldera o sobrant d’una cosa (Men.). «Aquesta roba fa baldana»: vol dir que fa rues, que no s’adapta bé (Ciutadella).
|| 3. La carn situada entre les costelles (Benassal, Manacor). Per ço volem que… prenguan cascun dia una candela e les baldanes dels moltons e de les vaques qui’s couran en la nostra cuyna, Ordin. Palat. 7.
|| 4. a) Botifarra o embotit curt, d’arròs, ceba, greix i sang (Tortosa). Menjant-se mas que fossen unes baldanes calentetes, Moreira Folkl. 254.—b) Pellerenca dels costats d’un moltó, que s’empra per fer farciments (Men.). (Cfr. Ballester, Cib. 203).
|| 5. Drap enrotllat en forma cilíndrica, que les pageses se posen banda avall del gipó, abraçant-los la trinxa, i el fan servir per sostenir les faldes, impedint que el lligador d’aquestes rellisqui (Tortosa).
|| 6. Persona que treballa de qualsevol manera, sense procurar que quedi bé (Tremp).
Refr.
—«A on no hi ha sang, no hi fan baldanes» (Solsona); «Sense sang no es fan baldanes» (Tortosa).
Fon.: baɫðána (Tortosa); bəɫðánə (Mall., Men.).
Intens.: baldaneta (Una llesca de pernil o una baldaneta de carn, Moreira Folkl. 425).
Etim.: derivat de l’àrab bātil, ‘va’, ‘inútil’, amb el sufix –ana. El significat originari, que presideix vàries accepcions del nostre mot, és el de ‘va’, ‘sobrant’, ‘superflu’. L’accepció || 5 és una metàfora per semblança de l’accepció || 4 a.

Imatge: Sant Llorenç entre baldanes de figuera