-No m’agafes, cacai…
-Jo en tenc més que tu, cacai…
-Jo he pujat i tu no, cacai…

Es una expressió que en el nostre entorn -i també en altres entorns- feia referència  propostes infantils d’intervenció o de posició.
Quan en Pep la va proposar ja va assenyalar que no l’havia trobada en el DCVB
Ni en el DCVB, ni en el Corpus de fraseologia, ni en el Diccionari d’expressions lingüístiques.

Una mica apurats vam tirar consulta a Optimot. Consultes lingüístiques.

La resposta que han donat és:

El mot cacai no està documentat en cap obra lexicogràfica i tampoc no l’hem trobat en cap corpus ni vocabulari de què disposem. Les variants geogràfiques orals sovint no es troben reflectides en textos escrits, cosa que en dificulta d’una banda la forma gràfica exacta i de l’altra la seva inclusió en els repertoris lexicogràfics generals. A més, els mots del llenguatge familiar i col·loquial poden tenir una etimologia que s’escapa de les regles generals de formació de mots i poden ser fruit de la creativitat fonètica i/o semàntica en la derivació o la composició, amb la qual cosa, també, l’àmbit d’ús pot ser molt reduït.

Amb relació al mot que planteges, es fa difícil establir una etimologia i una grafia. El seu ús, en tot cas dins del context i en l’àmbit que li són propis i potser exclusius, no el podem condemnar.

Aportació de Josep Cortès
Imatge de Googhle