Pedro Servera, adesiara ens serveix mots perduts, generalment d’arrel artanenca.

Ja s’ha comentat altres vegades que cada poble, cada família, té una mena de “vocabulari habitual”. Essent les paraules d’ordre general, i normalment recollides en el DCVB, són usades més en un indret que no en un altre.

Les distàncies, les professions, les feines…propiciaven l’ample, gairebé màgic, ventall d’usos i costums

El DCVB mostra:

PIGARD, -ARDAadj.
Que té pigues o petites taques (Mall., Men.). La titina és un aucell de pas, com el tort, però molt més petit, rossenc y pigart, Rosselló Many. 68.
Refr.—a) «Mes de març, pigards» (Sóller).—b) «Déu mos guard d’ovella pigarda»: indica una prevenció contra les persones pigalloses (Men.).

Aportació de Pedro Servera
Imatge de Google (na Pipi, pigarda famosa)