Justificació
-Som els mateixos si estem voltats de desordre o ens situen en un lloc pulcre i ordenat?
-Fins a quin punt ens condicionen els aspectes físics que ens volten?
-Fins a quin punt es certa aquella sentència que diu que la brutor fa brutor?

Experiència.

Alex Rovira i a Wiquigag conten la mateixa i interessant experiència. S’agafaren dos cotxes de gama mitjana i ben iguals. Un es deixa en el Bronx i va durar el posar, el se’n demà ja va aparèixer destrossat i fora peces. L’altre es va deixar a una luxosa zona de la costa Oest (Palo Alto). El cotxe hi va estar setmanes sense que ningú el tocàs. Però un dia , els experimentadors li van rompre un dels vides i el se’n demà també va ésser destrossat com havia passat amb el del Bronx.

Altres investigadors fan referència a les finestres trencades d’un edifici. Les finestres trencades conviden al desordre i al vandalisme.

Fonts: Internet (Alex Rovira), Wiquipedia, Wiquigag i Viquipèdia (Paràbola del vidre trencat)

Aportació/Conclusions
-Som més vulnerables i influenciables del que pensam.
-Ens influeixen les persones que ens volten, els costums i l’esperit del temps, també els aspectes físics.
-Convé cuidar l’entorn i si una cosa s’espenya més val arreglar-la tot d’una (No hi ha foc que, si s’agafa d’hora, no es pugui apagar amb un tassó d’aigua).
-Una deriva local de l’experiència podria ser: una merda de ca al carrer convida a deixar-n’hi més. Una barrera de somier a fora vila o una llauna en el camí pot desviat el desig natural -si ens fixam en els animals- d’ordre i neteja.

Imatge: plàstic vora el camí