Hi ha determinats menjars que arrelats en els anys de fam es van mantenir, de forma esporàdica, quan ja no eren “necessaris”. A n’aquesta casella hi podríem situar el pa amb saïm amb sucre o el panfonteta.

Paraula de dues accepcions.
En el nostre entorn, poc abans del turisme, amb aquest nom era conegut el pa amb una poc de vinagre i sal.
Lligat a la segona de les accepcions i  referits a infants que no podien seguir els jocs dels més grans, s’usava més el distintiu “de mel i sucre”.

El DCVB mostra:

PANFONTETAf.
|| 1. Menja composta de crosta de pa remullada d’aigua i mullada dins una mescla d’oli, sal i vinagre (Mall.). Sas panfontetas s’han abolit molt, y encara se van abolint més, Ignor. 77.
|| 2. De panfonteta: de per riure, de molt poca categoria (Mall.); cast. de mentirijillas. Misser de panfonteta!, Maura Aygof. 176. A Menorca es diu de pampunteta.
Fon.: paɱfontə́tə (mall.); pampuntə́tə (men.).
Etim.: aglutinació de pa en fonteta.

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google