Mot de quatre accepcions ben diferents. Es vol enfocar, aquí, la segona entrada de la segona de les accepcions

La gent gran encara coneix el mot perfectament. Segurament ja no l’utilitza perquè resten lluny aquelles violes de plàtans penjades d’un dels taulons de la botiga. Ara els plàtans es venen brots fets, i moltes vegades inncessàriament enfundats en una borsa de plàstic, o en una palanganeta de suro sintètic. (Els venedors saben que comprar amb la vista!)

El DCVB, de forma retallada, mostra:

1. VIOLA f.
|| 1. Gènere de plantes de la família de les violàcies, de fulles radicals o alternes, simples i estipulades, flors hermafrodites, irregulars, de color violat, blau, vermellós, groc o blanc segons les espècies, de cinc sépals persistents i apendiculats i cinc pètals, l’inferior esperonat, i fruit capsular unilocular; cast. viola. 

 

2. VIOLA f.
|| 1. Fillola de margalló (mall., men.); cast. hijuela. «Un temps me deies viola | i ara me dius garballó; | ¿com no em demanes s’amor | ara que estàs tota sola?» (cançó pop. Mall.).
|| 2. Brot que conté alguns fruits reunits, especialment dàtils o bananes (mall., men.); cast. ramo.
|| 3. ant. Teula o rajola petita. Que negú teuler ni teulera no gaus metre violes ni rajoles a neguna fornada, doc. a. 1284 (RLR, iv, 362).
|| 4. Aparell alimentat amb oli per a fer llum (Cadaqués, ap. BDC, xx, 276).

3. VIOLA(i ant. viula). f.
Instrument de corda, semblant al violí, però més gros i de cordes més fortes, que entre els instruments de la seva classe equival al contralt; cast. viola (i ant. vihuela).

 

4. VIOLA
Llin. existent a Celrà, St. Pau de Seguries, St. Joan de Palamós, La Bisbal, Caldes de Ma., Barc., Algerri, La Jana, etc.

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google